Si no compleixen l´estatut, no mereixen cap respecte.

Ens permetem reproduir les reflexions fetes pel company Tardà:

"Ras i curt: Espanya ha de complir les seves lleis i l’Estatut n’és una d’orgànica. Si el PSOE fos lleial envers Esquerra i Catalunya, la desplegaria de forma immediata i per la banda alta. No obstant això, no hi posen gaire interès (continuen negant la publicació de les balances, ajornen el debat del finançament i esperen què diu el Tribunal Constitucional sobre alguns àmbits problemàtics).

Per això, aquest dimecres a la sessió de control ja hem fet saber al govern espanyol (i ho esmento textualment) que “no ens busquin per parlar de pressupostos” si no estan disposats d’entrada a complir el que mana l’Estatut pel que fa a inversions en infraestructures (18,8% de l’aportació de Catalunya al PIB espanyol). L’any passat ens vam abstenir en els comptes dels ministeris de Foment i Economia-Hisenda, perquè és cert que existia un interval molt curt de temps entre l’aprovació de l’Estatut i els nous pressupostos. Per als comptes d’enguany, no pot haver-hi excuses.

Si no compleixen, haurem de dir-los que no comptin amb nosaltres. I reprovar-los perquè són tan poc solidaris que fins i tot sabotegen el govern d’esquerres del nostre país. "

Joan Tardà, portaveu al Congrés

La por com a argument

Ens semblen especialment interessants les reflexions de Josep-Maria Terricabras en el seu article "La por com a argument". Val la pena de llegir-ho.

Tot i que podeu llegir-ho tot sencer clicant l'enllaç en remarco un fragment:

"Lamentablement, molta acció política actual es basa en la por. Els governants, sobretot els més mediocres, troben en la por dels ciutadans un recurs excel·lent per a les seves polítiques i per al seu control.

Quan convé, aquest recurs és usat tant per l’esquerra com per la dreta. De vegades, per exemple, l’esquerra, incapaç de construir propostes i alternatives, es refugia en l’argument de la por i ens amenaça amb el fantasma de la dreta. Això ho sentim almenyscada quatre anys.
També és cert, però, que la dreta acostuma a usar la por de manera més seguida, en temps d’eleccions i quan no n’hi ha. De fet, hi creu més, en coneix molt millor els efectes. Per això la dreta es manté i ens manté amb l’amenaça de crisis econòmiques i de calamitats socials, o amb el descrèdit de les institucions públiques, que acaben fent més por que goig."

En una línia similar, també són interessants les reflexions de l'article Defensem de la crítica els crítics.

L’Esquerra Independentista avui

Hem incoporat les següents reflexions del Dani Mallén que ens semblen interessants:

"L’evolució de la política catalana durant els darrers anys ha intensificat, més si cap, el debat sobre quines són les fronteres de l’esquerra independentista. Dit d’una manera més clara, el que cada cop es troba més sota sospita és el paper d’Esquerra al moviment, suma d’individus i organitzacions, que treballen per aconseguir que els Països Catalans esdevinguin algun dia un estat just i solidari.

A banda dels típics argumentaris ancorats al passat, dels problemes polítics d’arrel personal, del sectarisme autodestructiu, d’actituds que normalment resten i que poden venir tant de fora de l’arc parlamentari català com des d’una conselleria del Govern de la Generalitat de Catalunya, cal que de manera seriosa i responsable ens qüestionem quin moviment tenim i quin moviment volem.

Els bons anàlisis no deixen de ser útils pel simple fet de ser vells i com a exemple podem citar les idees que ens trasllada Ernest Mandel a la seva síntesi sobre la “teoria leninista de l’organització” traslladades a la qüestió que ens ocupa: els sectaris simplifiquen el subjecte independentista fins aconseguir que els seus, els “independentistes de debò”, representen una clara minoria respecte a la resta de l’espai polític de l’esquerra independentista. El mètode a seguir es fonamenta en la recerca dels independentistes “ideals” que actuen des de la militància o els paràmetres de determinades organitzacions. Si un agent polític, col·lectiu o individual, no es comporta de manera “revolucionària”, queda degradat gairebé al nivell d’espanyolista i en tot cas, pateix la fúria caïnita dels pasdorans de l’independentisme.

Determinades organitzacions d’esquerres han d’aprendre lliçons de col·lectius com Revolta Global, organització de l’esquerra anticapitalista que al seu darrer butlletí valorava, entre d’altres coses i amb un anàlisi extens i coherent, que davant les eleccions municipals calia adoptar una “actitud activa i positiva, votant l’opció situada més a l’esquerra en cada cas”, incloent en aquest concepte ICV-EUiA i Esquerra.

La simple reducció de l’independentisme a cercles minoritaris i minoritzants, és lesiva pel moviment i redueix la seva capacitat d’esdevenir un moviment hegemònic. Cal interrogar-se sobre les repercussions de la fragmentació i adoptar una posició coherent que sobrepassi condicionants personals i malentesos històrics, provocats o no.

Igualment, la crítica política i el debat han d’existir i són factors de renovació i millora al si de qualsevol projecte. Es tracta d’una evidència irrefutable malgrat els esforços que alguns hi dediquen sovint des de la prepotència i el relaxament moral de les pròpies conviccions polítiques.

Avui dia, Esquerra és un partit polític que és independentista per que és d’esquerres. Aconseguir una majoria social a favor de que els ciutadans dels Països Catalans puguin decidir de manera democràtica totes les claus del seu futur, és una eina per aconseguir un estat, estructura que a la seva vegada també és una eina, la millor possible, per crear una societat tant justa com sigui possible. És un partit de l’esquerra independentista.

Partint d’aquí, cal que aquest partit, que com tots és una eina i no una finalitat en sí mateixa, sigui, entre d’altres coses, autoexigent i treballi pels seus objectius de forma pragmàtica però decidida. Deixant anar llast si és necessari, reconeixent els errors que objectivament hagi pogut cometre i treballant per no entrar dins les fronteres dels partits convencionals que es plantegen únicament assolir quotes de poder, legitimar institucions que no sempre són legítimes, en la seva forma o en el seu esperit, guanyar conteses electorals mitjançant l’oportunisme polític i la demagògia i participar de la gestió del conflicte social, altrament dit activitat política i pel plaer i els beneficis personals que en determinades circumstàncies obté qui hi participa. "

Tots a una pel canvi de rumb

Ningú dubta que la companya Marta Cid ha fet grans coses per ERC tant a nivell nacional, com a nivell territorial, però la diferència entre el que es pretenia i la confiança que els ampostins i les ampostines han dipositat en la seva candidatura indica clarament que no s'ha triat el camí correcte. Deixem de mirar al costat per a mirar a dintre nostre, per què no són els altres els que han comés errades estratègiques sinó nosaltres. Tots a una pel canvi de rumb.

Reproduïm l'entrada Marta Cid omple l’Auditori de la Filha en l’acte central de campanya apareguda a la web http://aramarta.cat/

"El vice-president de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, va assegurar ahir a Amposta que la llista de l'alcaldable d'ERC, Marta Cid, és l'aire fresc que la ciutat necessita. I assegura, després de veure com estava a rebentar l’Auditori, que Marta Cid serà l’alcaldessa d’Amposta.

EA - ERC va aconseguir omplir l'auditori de la Unió Filharmònica de la ciutat en l'acte central de campanya, on van assistir gairebé 500 persones.

L’acte va començar amb la presentació per part dels membres de la candidatura, Jesús Auré i Estela Giner, que van donar pas a un vídeo on diferents membres de la candidatura explicaven les seves propostes de govern. Posteriorment, Carles Gonzàlez, portaveu municipal del grup i número dos de la llista, va fer un breu repàs a la legislatura, amb una incidència especial amb la manca de planificació i d’atenció als veïns, com en el cas de l’avinguda Aragonesa, i va donar pas al president d’Esquerra i vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Lloances de Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira va dedicar el seu discurs, de forma pràcticament íntegra, a lloar la candidata, a qui ja ha presentat com “la propera alcaldessa d'Amposta”. El seu pas com a consellera d'Educació de l’aleshores govern tripartit ha estat un dels episodis que Carod-Rovira ha destacat d’una manera més intensa, tot atribuint a Cid la “capacitat de diàleg i negociació” que va fer possible el Pacte Nacional per a l'Educació o la posada en marxa de nombroses infraestructures educatives a tot Catalunya i, en particular, a Amposta, a més d’assegurar que la seva actuació al davant del Departament d'Educació 'no va tenir res a veure amb el sectarisme partidista'.

El president d'Esquerra ha assegurat que Cid va decidir optar per la candidatura a l'alcaldia d'Amposta després que els republicans fossin expulsats del govern, malgrat les possibles ofertes d’ocupar un lloc de responsabilitat en algun organisme del nou govern.

El líder republicà, després de destacar la convicció i, especialment, la 'responsabilitat' de Cid per governar per a la gent 'que no només tingui les seves idees'', ha manifestat que ha arribat el moment «d'impulsar un canvi i regenerar Amposta amb l'entrada de gent que té un fort compromís per la ciutat». «Es necessita aire fresc, i això només ho representa la llista que encapçala Marta Cid. Arriba un moment a la vida en el qual és necessita aire fresc, una altra gent, una altra cosa, no és un canvi que va contra ningú. Que entri altra gent. I això només ho representa ERC', ha sentenciat.

Marta Cid presenta les seves propostes de govern

L’alcaldable d'Esquerra d’Amposta - Esquerra, Marta Cid, va centrar la pràctica totalitat de la seva intervenció en repassar el seu programa de govern al mateix temps que va analitzar de forma crítica els resultats de l'equip de govern durant aquest darrer mandat. La candidata va ser especialment crítica contra el que considera que no ha estat 'una bona gestió i de qualitat' del creixement urbanístic 'extraordinari' de la ciutat, per part del govern convergent. 'El creixement li ha passat per sobre del govern. S'ha perdut una gran oportunitat: no és un creixement equilibrat', ha afirmat. Cid ha contraposat el model de ciutat d’Esquerra, 'equilibrada, atractiva, cohesionada, neta i segura, amb més verd que gris, on sigui fàcil d’entrar i sortir, amb un creixement equilibrat en quantitat i qualitat’, al model dels convergents que, segons ha precisat, han 'demostrat manca d'idees i total falta de planificació'. Així, ha citat la 'descompensació' entre barris, el fet que l'avinguda de Catalunya s'hagi convertit en una 'frontera' o el fet que els habitatges que s'han generat no s'hagin correspost amb equipaments i llocs públics d'esbarjo. També va fer referència a la falta de zones verdes i a les obres de l'avinguda Aragonesa, que han comportat talls de llum i aigua als veïns al llarg d'un any.

Per a Cid, però, un dels grans problemes d'aquests últims temps ha estat el Pla Marc de Mobilitat impulsat i posat en marxa pel govern convergent. 'Set anys després, Amposta, quant a circulació, és un caos, aparcar una quimera, la xarxa verda promesa no l'hem vist i el transport públic no va', ha relatat. L'alcaldable va recordar els problemes d'accessibilitat i de circulació que té la ciutat i la necessitat de fer un pàrquing subterrani.Cid va assegurar que cal impulsar una política de proximitat i redimensionar els serveis a les persones que una ciutat de 20.000 habitants necessita. Així, ha incidit en la manca de serveis d’atenció a les persones i, en particular, la manca de 'preparació' per gestionar les necessitats actuals. La candidata ha promès 120 noves places de residència per a la gent gran i 30 de centre de dia. També ha proposat crear un 'consell municipal d'atenció a les persones' dotant de protagonisme en la gestió les entitats locals de voluntariat que treballen per 'substituir el que l'administració municipal no ha fet'.

En l'àmbit educatiu ha subratllat la necessitat de dotar d'una seu a l'Escola Oficial d'Idiomes, crear una nova llar d'infants i ajudar a créixer l'Escola d'Art i Disseny, així com potenciar la investigació i recerca a l'Escola de Capacitació Agrària per convertir-la en 'referent'.Cid ha apostat per a l'economia del petit comerç i la petita i mitjana empresa, anunciant la creació d'un viver d'empreses i dinamitzant la fira, tot criticant la manca de certàmens i d'aprofitament actual del recinte. En aquest context, ha criticat la proposta de construir en aquests moments un aparcament subterrani, 'quan ells mateixos fa vuit anys que no el volien'. Ha recordat també la necessitat de recuperar el patrimoni històric i aconseguir que el nou Centre de Tecnificació Esportiva arrossegui el turisme esportiu cap a la ciutat. Entre les seves propostes també ha aparegut la de crear un carnet jove, idea a la qual, assegura, estarien oberts els comerciants locals.La carta municipal del paisatge urbà, unificant les ordenances referents a la convivència ciutadana i l'espai públic, és una altra de les propostes que la candidata republicana ha llençat al costat d'impulsar la policia de barri i proximitat per atacar la sensació d'inseguretat que, ha apuntat, manifesten avui els ampostins.

Res de pactes previs

La candidata d'Esquerra d’Amposta-Esquerra a l'alcaldia d'Amposta, Marta Cid, va animar els votants a dipositar la seva confiança en la llista republicana per 'governar' la ciutat i va negar que hagi arribat a cap acord de govern previ amb CiU o PSC. Així va ser taxativa a l'hora d'assegurar que no existeix cap acord previ amb la resta de formacions majoritàries amb presència a la corporació ampostina per formar govern si, finalment, acaba trencant-se la majoria absoluta que els convergents han retingut durant els últims mandats amb Joan Maria Roig al capdavant.'Quan parles amb CiU, diran que ja hi ha un pacte fet amb el PSC. I quan parlen els socialistes, diran que hem pactat amb CiU. Teniu la meva paraula que no hem pactat amb ningú tot i que els dos candidats m’han demanat d’anar a fer un cafè amb ells. I no hi he anat perquè vosaltres em mereixeu tot el respecte', va argumentar Cid, fixant posicions davant un panorama sense majories absolutes.La candidata va treure pit davant aquesta situació atribuint-la al 'nerviosisme' dels seus contrincants i va cridar a l'electorat a dipositar la confiança en els republicans per 'guanyar' amb el seu 'projecte' i ‘l’equip de gent’ que ella lidera. 'Després ja en parlarem. No sé a que ve tanta pressa', va clamar, sobre la possibilitat de formar govern amb uns i altres, tot recordant que durant aquest mandat han tingut durant tres cops l'oferta d'entrar al govern. 'No som l'apèndix de ningú', va assegurar.

Una vegada acabat l’acte de campanya es va celebrar a la Lira Ampostina un sopar amb tres-centes persones, presidit per Josep-Lluís Carod-Rovira i la majoria de candidats d’Esquerra de les Terres de l’Ebre.

ERC: equip de 1a divisió amb opcions a guanyar la Lliga

ERC destaca que es consolida com a tercera força municipal al territori

Reproduïm la noticia apareguda a L'Ebre digital sobre la valoració dels ressultats electorals fets per la Federació de l'Ebre. Els fracassos clarament reconeguts ens indiquen que cal fer un canvi de rumb de l'esquerra ebrenca cap als postulats de l'esquerra independentista a determinades poblacions ebrenques.

"Tant el president de la Federació ebrenca d'ERC, Gervasi Aspa, com el seu secretari d'organització (i delegat del Govern a les Terres de l'Ebre), Lluís Salvadó, van coincidir a assenyalar que els resultats obtinguts el passat diumenge "satisfan àmpliament les expectatives" que es va marcar la formació.Així, tot i no arribar al 20% del vot (s'han quedat en un 19,45%, amb 18.181 vots en total, 4.000 més que respecte 2003) com tampoc al centenar de regidors (finalment, han estat 97, 32 més que en les anteriors) marcats, el partit "referenda l'increment notable del creixement dels últims vuit anys" i consolida ERC "com a tercera força política municipal a les Terres de l'Ebre i ens apropem als dos grans partits" majoritaris al territori, segons Aspa.

Salvadó va ampliar aquesta anàlisi tot apuntant que aquesta consideració com a "tercera força" arriba ara també a la comarca de la Terra Alta, on el partit tenia una "espina clavada", fins aquests moments, per la seva poca presència institucional. "Ara hem entrat en força", va apuntar.Però, sobretot, va destacar que els republicans han estat la llista més votada en nou municipis, dels quals, cinc amb majoria absoluta (Miravet, Rasquera, Freginals, Benifallet i l'Aldea, així com amb majories de diferent rang a Deltebre, Alcanar, Corbera d'Ebre i la Fatarella). "Amb els pactes postelectorals superarem de llarg les deu alcaldies", va assenyalar Savadó, tot recordant que fa vuit anys no n'ostentaven cap i només "quatre o cinc" en aquest últim mandat.

La valoració també és positiva en el camp dels consells comarcals, on els republicans han obtingut 17 representants (passant de quatre a cinc al Montsià, de quatre sis al Baix Ebre, els mateixos quatre a la Ribera d'Ebre i de cap a dos a la Terra Alta) on "aritmèticament, ERC serà decisiva", a excepció de la Terra Alta ("difícilment es poden generar majories alternatives").Els dirigents republicans reconeixen que bona part del creixement de 13.500 vots experimentat en els darrers vuit anys ha resposta al "paper" del partit en el conflicte del Pla Hidrològic Nacional i van emfasitzar el fet d'haver-los consolidat en contra del que "molts pensaven".

Salvadó també va contextualitzar aquest "creixement" en el mac d'una "estabilització clara" del PSC i la progressiva davallada de CiU arran el PHN, que en aquesta ocasió, però, hauria mantingut el número de vots tot i perdre una vintena de regidors. De fet, va relacionar la caiguda dels convergents amb la progressiva implantació de socialistes i republicans als "pobles petits".

Fracassos a Amposta, Tortosa i Flix

Aquestes interpretacions eufòriques no van aconseguir amagar però la sensació de "desencís" en algunes de les places fortes del territori. Amposta, principalment, però també Tortosa i Flix (Ribera d'Ebre). En el cas de la capital del Montsià, la candidata republicana, Marta Cid, ha fracassat en el seu intent de trencar la majoria absoluta de CiU després de la marxa del veterà i carismàtic Joan Maria Roig de l'alcaldia.

Malgrat tot, Cid va trobar però arguments per girar la truita i fer una lectura positiva tot i els resultats. "Vam començar amb un regidor i ja som la segona força de la ciutat. Hem desplaçat al PSC durant les últimes legislatures", va emfasitzar la candidata, apuntant la diferència de 2.300 a 1.700 vots socialistes registrada i recordant que ERC va estar a punt de guanyar-los un cinquè regidor "només per set vots".

Més enllà i tot, la candidata republicana va atribuir als socialistes i al seu estil d'oposició la raó final de la majoria absoluta de CiU. "El PSC ha pagat fort la seva oposició", va dir, tot assegurant que davant això, s'ha evidenciat que la ciutadania no ha volgut que CiU "perdés la majoria absoluta". "Hi ha hagut una diferència molt clara en l'oposició", va afegir."S'han valorat pactes superiors", va insistir Cid, tot assegurant que "han estat els insistents festejos del PSC" cap als republicans el que ha fet "agrupar el vot de la dreta al voltant de Manel Ferré", el candidat convergent.

La candidata i exconsellera va insistir en el fet de "fer recular" els socialistes, tot i advertir que "no són el nostre adversari". Després d'aquesta anàlisi, va avançar que "la configuració de la llista" presentada, amb ella mateixa al capdavant, "estirarà l'oposició" a CiU, una oposició des de la "responsabilitat" i que va avançar serà "molt rigorosa i expectant".

Tampoc han caigut bé a ERC els resultats obtinguts a Tortosa on, malgrat tot, els republicans podrien acabar entrant al govern amb els convergents liderats per Ferran Bel. En aquest cas, Salvadó va atribuir els mals resultats (han conservat els dos regidors però han baixat en vots) a la "bipolarització salvatge" plantejada per l'elecció d'alcalde entre Bel i el socialista Joan Sabaté, que hauria deixat "arraconades" les forces minoritàries. "Encara hem aconseguit salvar el tipus", va precisar.

Per últim, Salvadó va fer també menció al cas de Flix, on després d'ocupar el govern durant tot el mandat amb un pacte amb el PSC, els republicans han quedat segons en vots per darrera dels socialistes tot i aconseguir el mateix nombre de regidors (cinc). "A Flix hem tingut un mandat excel·lent i no hem estat capaços de comunicar la feina ben feta a la ciutadania", va precisar, tot reconeixent que l'objectiu frustrat era la majoria absoluta.

Malgrat tot, la direcció d'ERC confia que Muñoz puga continuar a l'alcaldia."

Esquerra valora molt positivament els resultats obtinguts a les Terres de l'Ebre

--> -->

ERC serà clau a Tortosa

Reprodueixo les paraules que escrivia el president de la Federació de l'Ebre, i flamant alcalde -a pocs vots de la majoria absoluta- de Deltebre, arran de l'expulsió d'ERC del govern de Tortosa. A la vista del ressultats assolits a Tortosa, les coses no han anat com s'esperava. Caldrà, doncs, reflexionar per veure on ens hem equivocat. I que cal fer.

"La confiança d’ERC respecte als socis del tripartit a les Terres de l’Ebre està en hores molt baixes. Fa uns mesos, mentre els dirigents de les federacions socialistes del Camp de Tarragona i de l’Ebre ens exigien a ERC suport a una moció de censura contra el president convergent al Consell Comarcal del Baix Ebre, els socialistes ens arrabassaven la presidència del Consell Comarcal del Priorat per donar-la a CiU. Ara, de nou, Joan Sabaté trenca el pacte a Tortosa amb ERC a partir d’una batussa de col·legi. Sabaté passa a governar Tortosa amb el suport de Franquet, Lluesma i Faura, un pacte conservador pràcticament idèntic al que es va establir en l’anterior legislatura.

És de lògica que amb aquests antecedents, des d’ERC ens replantegem moltes coses. La primera de totes, la voluntat real del PSC de mantenir una col·laboració prioritària i estreta amb ERC. Cal afegir, als antecedents anteriors, la línia discursiva del portaveu socialista a Amposta carregant durament contra el nostre grup municipal, o la reacció visceral del president del PSC a les Terres de l’Ebre, Joan Sabaté, a les desafortunades declaracions del conseller Carretero carregant en una atenció a la premsa contra tres dels consellers d’ERC al Govern de la Generalitat. És evident que en aquest context es fa molt difícil fer plantejaments de col·laboració en l’àmbit local entre les dues forces polítiques mentre el PSC no canviï d’una manera radical les seves actituds contra el nostre partit.

Per voluntat del senyor Sabaté, és obvi que també ens veiem obligats a canviar el nostre paper a l’Ajuntament de Tortosa. La gran feina feta pels nostres regidors a l’Ajuntament des del govern queda estroncada. S’havia aconseguit, en pocs anys, fer de Tortosa la capital indiscutible de la cultura a les Terres de l’Ebre, treballant, gestionant, oferint al territori una programació cultural diversa, arriscada i de qualitat. Així és com es forgen les capitals i no pas sobre debats estèrils. A partir d’avui, ERC continuarà treballant per Tortosa des del seu grup municipal, des del govern de la Generalitat, però també des d’una secció local amb molta força, una secció que en els darrers 5 anys s’ha multiplicat per tres i que ha posat el seu sostre electoral a la ciutat per sobre dels 4.000 vots, molt prop del 24 %.

ERC compta avui a Tortosa amb valors polítics de gran vàlua, persones de gran projecció per a la ciutat i per a les Terres de l’Ebre, com són Lluís Martin Santos, des de l’Ajuntament, o Josep Felip Monclús, des del Govern de la Generalitat, persones que sense cap mena de dubte aposten per un model de ciutat ambiciós que ha de dur a Tortosa a ser, després de moltes dècades, el motor que les Terres de l’Ebre necessiten, una ciutat preparada per assumir el repte conjunt del territori d’esdevenir vegueria, d’esdevenir província, d’esdevenir circumscripció judicial i electoral. Aquest és el missatge extraordinàriament positiu i engrescador que el conseller Carretero ens va transmetre en l’entrevista. Llàstima que alguns es vulguin quedar amb un titular desenfocat. Llàstima que alguns vulguin tirar mà del populisme —tortosinisme i antitortosinisme—. Llàstima que algú hagi vist en les paraules malinterpretades de Carretero una oportunitat per crear una cortina de fum davant la insatisfacció general de la ciutadania de Tortosa, i, de passada, tallar el cap d’un partit que segons les enquestes creix molt a Tortosa, d’un partit que, pesi a qui pesi, tindrà un paper clau per al futur de la ciutat.

Ara és l’hora que amb les mans lliures, i amb la força que tenim i la que se’ns pronostica, ERC aporti a Tortosa un projecte d’ambició amb el territori."

Gervasi Aspa, President de la Federació d’ERC a les Terres de l’Ebre

Disculpin les molèsties

Vaig poder estar a la presentació del llibre del Xavier Vendrell juntament amb la resta de les prop de 1000 persones que van assistir a la presentació del seu llibre Disculpin les molesties. Reprodueixo l'article que el propi Vendrell fa per explicar-ne l'experiencia:

"Escriure un llibre no ha estat una iniciativa personal sinó una proposta d'Ara Llibres, un segell editorial jove i d'èxit que em va fer saber l'interès d'explicar l'estratègia política d'Esquerra i el seu paper clau a l'hora de formar una nova majoria a la Generalitat després de 23 anys de govern monocolor. Per fer-ho, era necessari explicar la meva trajectòria política, des de l'incipient i apassionat moviment independentista de la dècada dels vuitanta fins a l'actualitat, repassant fets i personatges que s'han anat succeint al llarg dels darrers vint anys.

EL TÍTOL DEL LLIBRE, DISCULPIN LES MOLÈSTIES, neix d'una afirmació: "sóc nacionalista, però això només és un sentiment; ideològicament sóc socialista, sóc demòcrata i vull la independència dels Països Catalans", tal com es recull en el llibre. Frase que finalitzo amb un "Disculpin les molèsties". I, òbviament, era inevitable citar -en tant que protagonistes- persones que es van significar durant aquests anys en la vida política catalana que he viscut de primera mà. Hi parlo de Pujol, Maragall, Montilla, Colom, Carod o Puigcercós, entre molts d'altres. Era inevitable.

TAMBÉ PARLO D'UNA DIPUTADA QUE VAM TENIR i que un dia va decidir abandonar el partit, enduent-se els sous i els càrrecs que va obtenir gràcies a l'esforç de tots. I endossant-nos els deutes, que no eren pas pocs. Amb aquells diners va muntar un nou partit i es va fondre, en la temptativa, tots els ingressos que corresponien a Esquerra. Allà es va acabar la seva trajectòria política. Senzillament perquè es van acabar les virolles que s'havien endut i perquè l'electorat va expulsar de les institucions aquells que havien actuat com a trànsfugues. I totes les vivències compartides que hi explico són estrictament certes. Servidor té nombrosos defectes. Però el que no he fet mai és dir mentides, una qualitat que tots els que em coneixen em reconeixen.

I DEIA QUE L'OBJECTIU de Disculpin les molèsties no és altre que explicar el projecte de l'esquerra independentista, d'aquells que tenim un horitzó nacional que expressem amb tota claredat i nitidesa: la independència de la nació catalana i la constitució d'un estat propi a Europa. El protagonisme d'Esquerra en la política catalana dels darrers anys ha estat, com a mínim, destacat.

NO EXAGERO SI AFIRMO QUE ESQUERRA ha estat un dels principals actors i protagonistes de l'impuls d'un Estatut ambiciós. Ningú no hauria pogut pensar que el PSC acabaria votant un Estatut com el del 30 de setembre de 2005 sense l'aposta política d'Esquerra i la formació d'una nova majoria de govern. Dissortadament, l'Estatut del Parlament que tant va il·lusionar la ciutadania va ser liquidat pel conegut pacte Mas-Zapatero. No van deixar res, res de res, dels temes clau en què tant va costar que ens poséssim d'acord fins a aconseguir el 90% del consens parlamentari. Per si no fos prou, ara el Tribunal Constitucional amenaça de devaluar encara més el text, amb un PSOE que ha demostrat que les propostes federalistes eren només un miratge.

HA QUEDAT CLAR QUE AMB MADRID no arribarem a cap acord satisfactori per als catalans. Una qüestió que haurien de saber veure PSC i CiU si realment la seva prioritat és Catalunya i el benestar de la seva gent, amb independència d'on hagin nascut. Perquè volem tenir un estat per donar millor qualitat de vida a tothom, comparteixin o no el nostre projecte polític.

AQUEST ÉS L'OBJECTIU de Disculpin les molèsties, el seu únic propòsit, perquè, com explicava l'amic Miquel Calçada el dia de la presentació en una sala que vaig tenir la immensa satisfacció de veure plena amb prop d'un miler de persones, "els que vulguin escoltar i entendre ho puguin fer".

(Publicat al diari Avui)
-->

No es veritat que Esquerra independentista tingue la complicitat de Joan Puigcercos

Reprodueixo l'entrevista que li fan al Singular digital a l'Hector Lopez Bofill:

"Hèctor López Bofill va néixer a Badalona l’any 1973, és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i és membre de la plataforma Sobirania i Progrés. López Bofill també és conegut per la seva faceta com a escriptor, guanyador del Premi Josep Pla amb el llibre ‘L’últim evangeli’ l’any 2003 o del premi Ciutat de Palma amb l’obra ‘Les genives cremades’ l’any 2004. Forma part del nou moviment intern que ha aparegut a dins d’ERC, ‘Esquerra Independentista’

P. Com va sorgir la idea de crear un moviment crític dins d’ERC sota el nom d’Esquerra Independentista?
R. El moviment té per objectiu forçar un canvi de rumb a la direcció d’ERC en sentit independentista i social. Apareix sobretot arran del pacte d’Entesa, quan ERC perd caràcter sobiranista, excessiva absorció del PSC en els temes nacionals i paràlisi d’aquests temes, que en el seu moment van justificar el pacte de govern. Hi ha una paràlisi social per què hi ha una paràlisi nacional, un dèficit que ens porta a constituir Esquerra Independentista.

P. O sigui, que fa temps que s’està gestant.
R. Ja fa mesos, però amb els resultats electorals nosaltres hem constatat que hi ha un ascens de l’independentisme, un ascens que no es veu a ERC. Esquerra el que ha de fer és aglutinar els diferents sectors independentistes quan aquest tema torni a ser a la seva agenda política. A la vegada, també constatem que la independència pot ser una opció majoritària per la incertesa de l’Estatut i una més que previsible sentència desfavorable del Tribunal Constitucional, tot provocant la liquidació de qualsevol línia autonomista o federalista amb Espanya. Estem davant un moment cabdal i veiem que la direcció d’ERC no està oferint respostes. Hi ha una humiliació al poble català i la direcció no està fent res.

P. Ara són 200 adherits. Creu que podran captar més militants d’ERC?
R. Sí, de fet ja hem rebut allaus d’adhesions i confiem en aplegar un bon número de militants. Aquesta és una iniciativa arrelada a sectors de la base del partit i del territori.

P. Per fer més força sobre la direcció d’ERC, tenen previst contactes amb Reagrupament.cat?
R. Nosaltres trobem a faltar a Reagrupament.cat un pronunciament sobre política social. El full de ruta cap a la independència ha de ser cap a un estat català del benestar. Hi ha plantejaments en l’àmbit socio-econòmic que no compartim. Això no vol dir que no valorem la seva iniciativa i que no considerem que dintre de Reagrupament.cat hi ha gent vàlida que caldrà tenir en compte en el futur d’ERC.

P. Creu que l’actual direcció d’ERC ha perdut alguns dels principis d’Esquerra, com la reivindicació de la independència de Catalunya?
R. Un dels problemes de la direcció d’ERC és que amb una conjuntura favorable per l’independentisme no ofereix un full de ruta que porti a la construcció d’un estat propi.
P. La solució que vostès proposen passa per un canvi a la direcció d’ERC?
R. Passa per la fermesa en la defensa del patrimoni ideològic i passa per reclamar un canvi en les maneres de fer de la direcció del partit. Apostem per una direcció més col•legiada i consensuada amb diversos lideratges i en cas de continuar al govern, que hi hagi una separació entre el govern i el partit. Així, el partit té les mans lliures pel missatge ideològic. Si això ha de comportar un canvi de persones no ens hi oposaríem.
P. Són més crítics amb Carod-Rovira o bé amb Puigcercós?
R. Nosaltres som crítics amb el conjunt de la direcció.

P. Van lligats els futurs polítics de Carod-Rovira i Puigcercós?
R. Això ho hauran de decider ells i dependrà de la seva capacitat d’escoltar les bases i de reaccionar políticament.

P. Alguns opinadors han apuntat que Esquerra Independentista té al darrera la complicitat de Joan Puigcercós. És cert?
R. Això no és veritat. Esquerra Independentista sorgeix com a conseqüència de la inactivitat que percebem en els membres de la direcció d’ERC.

P. La decisió de Portabella de no reeditar el tripartit a Barcelona té el suport d’Esquerra Independentista?
R. No podem estar d’acord amb la sensació de rància ideològica que suposa canviar de plantejaments de fons davant la conjuntura electoral.

P. Un congrés extraordinari podria desembocar en un trencament del tripartit a la Generalitat?R. És una opció. L’altra opció i la que postulem és la renegociació del pacte de govern. La militància ha paït molt malament un acord precipitat, els beneficis del qual no s’han vist per enlloc.
P. S’arribarà algun dia a convocar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya?
R. Sí, els promotors d’Esquerra Independentista, que expressem una renovació generacional, posarem tot l’esforç de l’acció política en veure aviat un referèndum d’autodeterminació.

P. En el moviment hi ha diverses persones, com Pere Aragonès. Això vol dir que les JERC també demanen un canvi a la direcció d’ERC?
R. Dins del moviment, Aragonès no representa a les JERC com a institució. Ara bé, és veritat que tenim molt de suport en el sí de les joventuts d’Esquerra Republicana."

Jo ja m'he adherit

M'he permés reproduir l'entrada que Marc Ferrreres fica al seu bloc:

"De l'Ebre a Esquerra Independentista! A ERC, és l'hora d'un canvi d'estratègia


M'he adherit a la corrent idelològica interna d'ERC Esquerra Independentista

Després d'unes eleccions és un bon moment per reflexionar i jo no em poso pedres al fetge per fer-ho ja que, si d'alguna cosa sempre m'he sentit satisfet de mi, és de ser fidel i conseqüent amb els meus principis. Aquesta és una opinió com a militant d'ERC i a títol personal. L'opinió autocrítica és simplement això i no motiu per tal que persones d'altres partits inflen pit (reflexió preventiva a possibles anònims) en quant tots els partits tenen "per quès" a fer-se, i qui no en trobi, que comenci preguntant-se "per què no tinc cap per què?". És més, l'autocrítica sobre ERC la faig en clau constructiva per reforçar ERC.

Tripartit? Sí. Era necessari. Un pacte amb CiU crec que hagués portat a què ERC acabés engolida dins una administració convergent teixida al llarg de més de 20 anys de govern. Les coincidències programàtiques en política social amb el PSC afavorien el pacte i crec que era necessari, també, per "regenerar" CiU i que fes la seva pròpia autocrítica. "Higiene democràtica", que va dir Carod.

Tripartit ara? Sí, si es reformula.

Per què s'ha de reformular? Perquè ERC va entrar al govern generant un sentiment d'optimisme, d'aires de canvi, de cop de timó respecte el desencís que desprenia CiU. Però a hores d'ara, ERC sembla veure desdibuixats els seus valors i principis ideològics, sobretot els nacionals, veient-se massa estretament lligada al PSC, sense guardar les distàncies necessàries per no perdre personalitat pròpia i sense posar sobre la taula els grans projectes i reptes pendents, de forma engrescadora i decidida.

Però els resultats electorals no han estat bons? Sí, però quan de la il·lusió inicial sembla quedar d'ERC només un regust agredolç, val més no acomodar-se i caure en el cofoïsme dels resultats, sinó mirar que és el que fa pudor a la nevera abans que tot es faci malbé.

Això suposa canviar l'actual direcció? No necessàriament mentre comptin amb el suport de les bases, com qualsevol entitat democràtica, per suposat. L'important i prioritari és reformular l'estratègia i reinventar ERC d'acord a les noves circumstàncies.

CiU ja ha fet el seu propi canvi? Crec que a l'Ebre Ferran Bel a Tortosa n'és un extraordinari exemple. A Amposta, les noves cares, sobretot les més joves, poden portar-lo. Espero que a la resta de territori nacional s'hagi encés la mateixa metxa a CiU.

Retornem de nou la il·lusió d'ERC, reforcem el projecte, fem ERC encara més gran

Més informació sobre Esquerra Independentista

Notícia de la presentació pública d'EI (05-05-07)
Entrevista a un responsable d'EI

Posdata: Avís als/les navegants/es! Tothom qui em conegui sap que això no és un allunyament d'ERC, que sóc i seré fidel a ERC, perque des de sempre sento i crec el projecte d'Esquerra, a les vaques primes i a les gordes, però això no treu que com a persona tingue dret a opinar.

El catalanisme pot ser imbatible si va junt.

Reproduïm un article del Joan Ridao que ens sembla interessant:

"Ara que es parla tant de fatiga i desafecció de la gent cap a la política, és bo que recordem que aquest país també ha viscut moments de gran autoestima col·lectiva, com quan el 30-S es va imposar la unitat entorn d'un horitzó il·lusionador, d’un Estatut ambiciós que, després, el partidisme i les presses van reduir a cendres.

Ara els partits catalans esmolen les estratègies de cara a les pròximes eleccions generals, mentre constatem les dificultats per avançar en el compliment de l’Estatut, a causa de les vacil·lacions i el retard del govern de l’Estat espanyol: no es fan públiques les balances fiscals; discutim sobre el mètode de càlcul de les inversions de l’Estat espanyol a Catalunya, cosa que aquest any ens ha costat pel cap baix 1.700 milions d’euros; acabem d’encaixar un nou retard deplorable en l’arribada del TGV a la frontera; els traspassos són a l’aigüera...

L’Estat espanyol continua sense complir amb Catalunya, sembla com si el PSOE es volgués entrebancar amb nosaltres, tot i que sap, o hauria de saber, que no es pot governar Espanya sense Catalunya.

Per tant, el nostre Govern ha de ser clar, ferm i incòmode si cal, si convé tirant pel dret a l’hora de desplegar les nostres competències, com en el cas de la tercera hora de castellà. Però també cal recuperar una mínima unitat d’acció.Artur Mas ha reclamat en nom de CiU un “front comú” per “plantar cara” i li hem dit que sí, però a Madrid, començant pels pressupostos del 2008 i sempre que “plantar cara” no vulgui dir “posar les dues galtes”, una vegada més. Això, però, ho fem extensiu a tots els partits catalanistes i fem que els 41 diputats que apleguem tinguin força i puguin ser imbatibles, sobretot si van junts i no es miren de reüll, sota el patrocini del Govern i amb el lideratge del seu president."

Joan Ridao, portaveu al Parlament

confessions V: congrés extraordinari

confessions V: congrés extraordinàri
tonifullat dijous, 14 de juny de 2007 17:30h

El proper 7 de juliol es reuneix el Consell Nacional d'ERC, màxim òrgan del partit entre congressos. Haurà de decidir si es convoca un congrés extraordinari de la formació republicana -tal i com proposem RCat i Esquerra Independentista-, o no.
Fins l'any 2004 els congressos d'ERC es feien cada 2 anys. Precisament al congrés de Lleida del 2004 s'estableix que a partir d'aquell moment seran cada 4. N'han passat 3. Però durant aquests darrers anys el país en general i el partit en particular ha viscut i patit tota mena de vicissituds. I necessitem fer una pausa per reflexionar, agafar forces i rellançar el projecte d'ERC. No passa res. 3 anys després, quan fins fa poc era cada 2 anys i tenint en compte tot el que ha plogut, no és cap drama.
Necessitem reforçar-nos. Corregir errors. Visualitzar canvis i renovar els dirigents per fer creïble el canvi. I sempre és millor parlar-ne com les persones que les contradiccions i deslleialtats que els principals dirigents demostren públicament en les darreres declaracions i filtracions -dia sí, dia també!-, totalment unipersonals, nominals i contradictòries (qui serà el candidat del 2010, per exemple). I això sí que fa mal. Sobretot perquè només es parla de noms i no de projecte.
Ja s'ha comprovat que tots no som iguals a ERC. Uns fan i desfan al seu gust i en benefici propi i a d'altres se'ls fa dimitir per plantejar criteris polítics en un moment on tots, directa o indirectament, hem reconegut que cal corretgir algunes coses. Vaja, que la cosa no té ni cap ni peus!!!
Qui té por a la democràcia interna té por de la democràcia. I els dirigents d'un partit l'objectiu del qual és retornar la paraula al poble amb l'exercici del dret a decidir no poden tenir cap por a la democràcia. I menys de la interna. Que som republicans!!!
Us proposo un canvi: enlloc de fer la Conferència Nacional ja prevista per a la tardor fem el congrés al mateix lloc i dates. Pel bé del partit i del país. Abans que sigui massa tard. Per això he signat el manifest d'Esquerra Independentista.

Manifest

És l'hora d'una Esquerra independentista compromesa i majoritària.

Mai com abans el projecte de constitució d'un Estat català al si de la Unió Europea havia tingut tant suport social. L'atzucac de l'autonomisme, amb set recursos d'inconstitucionalitat al damunt, i la fi del miratge federalista, a causa de la impossible reforma de la Constitució espanyola, han reafirmat l'independentisme com l'única opció del catalanisme per vertebrar un projecte de progrés i de modernització dels Països Catalans.

Malgrat això, Esquerra Republicana de Catalunya no està aprofitant aquest context social i polític tan favorable, i, mentre les adhesions a l'opció sobiranista i de progrés creixen, Esquerra està perdent suport social elecció rere elecció per la pèrdua d'ambició política i de caràcter independentista.

Els sotasignants fem una crida al conjunt dels òrgans del partit per tal d'impulsar amb urgència un canvi de rumb en l'actuació d'Esquerra, que ens porti a recuperar una estratègia clara cap a la llibertat nacional i a desenvolupar, des del Govern de la Generalitat, un programa polític coherent d'acord amb les necessitats reals dels Països Catalans.

1. Cal una Esquerra independentista i majoritària.

L'única forma possible de garantir la llibertat nacional i el progrés social del nostre poble és amb un Estat propi. Entenent que les polítiques socials són indestriables de les polítiques nacionals, cal la defensa inequívoca d'un Estat català fonamentat en la igualtat i la llibertat. Només un poder públic propi podrà desplegar les mesures necessàries perquè esdevinguin reals els drets socials de la ciutadania: el dret a un habitatge digne, al treball, a la sanitat, a l'ensenyament públic i de qualitat, a la protecció social i econòmica, a la integració de les persones immigrades,a la igualtat de gènere, a la protecció del medi ambient i a uns serveis públics de qualitat. Els Països Catalans necessiten la independència.

2. Cal lideratge polític al Govern i a la societat per construir la majoria social.

Per créixer i esdevenir majoritaris cal que la direcció del partit i el Govern de la Generalitat liderin l'ambició social i nacional. Sense aquesta ambició política no aconseguirem l'adhesió de nous sectors socials al sobiranisme de benestar. Al contrari, contribuirem a fomentar l'abstencionisme social i la sensació que tots els partits són iguals.

Volem que les prioritats de l'actual Govern d'Entesa es corresponguin amb les necessitats que avui té Catalunya, i en cap cas als interessos de Madrid. Cal que, des d'ara, Esquerra faci comprometre el Govern amb el que el partit ha reivindicat durant molts anys:

1.- Un model de finançament basat en el concert econòmic

2.- El traspàs immediat de la titularitat dels aeroports i dels trens de rodalies

3.- Una nova llei de política lingüística

4.- Un model educatiu propi que inclogui la immersió lingüística a la primària i a la secundària

5.- El traspàs de les competències per autoritzar referèndums

6.- L'eliminació dels peatges

7.- Un desenvolupament sostenible amb el posicionament contrari als projectes coneguts com a MAT i Quart Cinturó i a qualsevol tipus de transvasament del riu Ebre.

8.- Un espai comunicatiu nacional i català.

3. Cal impulsar i definir el procés cap l'exercici del dret de decidir i la independència .

Hem d'elaborar el més aviat possible el full de ruta cap a l'exercici del dret de decidir i la independència perquè el sobiranisme de progrés ens reconegui i el puguem aglutinar. A la propera legislatura, i davant dels incompliments de l'Estatut per part de l'Estat, si Esquerra és decisiva ha de comprometre el Govern de Catalunya amb un Procés que impliqui tornar la paraula a la ciutadania i la convocatòria d'un referèndum d'independència.

4. Cal recuperar els valors netament republicans i d'esquerres.

Cal recuperar els valors genuïns de la tradició republicana: l'honestedat, l'austeritat i el treball. Cal prestigiar l'esforç de la militància a fi d'ennoblir la vocació política. Hem de liderar el requisit ètic imprescindible per tornar a implicar la ciutadania en la vida pública. Per això és necessari que dirigents del partit no coincideixin amb els dels governs, per tal que el projecte s'expressi amb claredat, amb més d'una veu i des de diversos àmbits polítics i socials. Hem de tornar a ser inequívocament el partit de la gent, el partit proper, el partit lliure de dependències amb l'única vocació de servei a l'interès comú. Volem apostar per un espai català de llibertat i d'igualtat que garanteixi la cohesió social i el benestar.

5. Perquè tot això es faci i es visualitzi amb claredat i credibilitat, cal un Congrés Nacional que clarifiqui el projecte d'Esquerra abans de la propera convocatòria electoral

Per què l'Esquerra Independentista?

Tot i que els resultats electorals a les Terres de l’Ebre han anat força bé i que la direcció territorial del partit n’ha fet una valoració positiva (veure Esquerra ha assolit, aquest dissabte, 14 alcaldies a les Terres de l'Ebre ), aquesta situació no ha d’emmascarar la realitat del moment que viu ERC.

Com afirmava Jaume Renyer, a L’esquerra de la llibertat, “l'any 2006, les reformes estatutàries als Països Catalans tanquen també a ERC un cicle i plantegen una sèrie d'interrogants tant de tipus estratègic (com combinar l'acció de govern i bastir un projecte de construcció nacional contraposat a l'ordre estatal) com ideològic (revitalitzar el republicanisme en tant que opció diferenciada del liberalisme i el socialisme), que segons com es resolguin podran suposar l'inici d'una nova etapa".

A ERC som moltes les persones que pensem que aquesta nova etapa ja ha arribat. Hem fet un llarg camí, un camí en el que, evidentment, hem tingut molts encerts, un encerts que han estat fruit del treball col·lectiu que la militància d’ERC arreu del país ha tirat endavant en moments que han estat amargs, en alguns casos; agredolços, en d’altres, i dolços, segons quan, però tots ells amb el denominador comú de l’esforç col·lectiu al darrera.

Però fóra inadequat, en un partit d’esquerres i independentista, defugir l’autocrítica i valorar, juntament amb aquest cofoisme territorial que és just que tinguéssim, la situació d’ERC a la resta de país i al propi territori: és evident que les coses no han anat com estava previst arreu del país, ni tampoc en ciutats importants del territori ebrenc (Amposta, La Ràpita, Tortosa...) on no hem assolit les expectatives.

És cert que els molt bons resultats aconseguits a poblacions com Deltebre, Rasquera, Miravet, L’Aldea, Freginals, Benifallet, Alcanar, etc. han ajudat a equilibrar l’estadística i a presentar un global acceptable, però aquest global no ens pot fer defugir la realitat: tenim ciutats importants al nostre territori, ciutats on la presència i el creixement d’ERC són cabdals per a la consecució de l’objectiu final a nivell territorial, on les errades estratègiques ens han conduït a una situació no desitjada. Cal fer, doncs, una profunda reflexió i refer el camí mentalment i formalment per agafar novament la marxa adequada, sense excloure a ningú per què totes i tots hem estat i som necessaris i necessàries.

La gent d’ERC ens creixem en els moments difícils. Tots recordarem, a poc que pouessim a la nostra memòria recent, moments de duresa personal que ens han fet creure, més encara si cal, en el projecte final que tenim pe què tenim clar que només depèn de nosaltres la consecució del país i del territori que volem construir pels nostres fills.

És per això que aprofitant aquest moment d’inflexió creiem que és hora de fer un canvi de rumb que ens endinsi en aquesta nova etapa que, sense renunciar als avantatges que ens dóna estar a govern, vagi fent d’ERC el partit referent de l’independentisme al nostre país. Un nou cicle que haurem de fer, si volem assolir el triomf, comptant amb tothom, comptant amb totes les companyes i els companys que tenen molt clar quin és l’horitzó de país que volem, que tenen molt clar que per assolir aquest país tots som necessaris i que cal deixar de banda els sectarismes excloents que ens han anat col·locant, als uns i als altres en un lloc o en un altre, com si haguéssim militants de primera i militants de segona i fent-nos perdre de vista que teníem i coincidíem tots en un desig comú: aconseguir un país independent.

És hora, doncs, de tornar a recuperar l’embranzida, de recuperar a totes i a tots en aquest projecte engrescador que sempre hem tirat endavant amb moltes dificultats, és cert, però, sobretot, també, amb tota la il·lusió del món per què teníem clara l’estació final i per què en el moments de defallença sempre teníem la presencia amiga d’una companya, o d’un company, a tocar nostre amb el que fèiem el camí plegats i la complicitat final de la ciutadania creient constantment en el nostre projecte i fent-nos dipositaris de la seua confiança.

Per tot això, diverses persones d’ERC de les Terres de l’Ebre fem una crida al conjunt dels òrgans del partit per tal d'impulsar amb urgència un canvi de rumb en l'actuació d'Esquerra, que ens porti a recuperar una estratègia clara cap a la llibertat nacional, a desenvolupar, des del govern de la Generalitat, un programa polític coherent d'acord amb les necessitats reals dels Països Catalans i dels seus diversos territoris, i cap a continuar aconseguint la complicitat de la ciutadania en el nostre projecte.

Com diu Lluís Llach,

"Som aquí,
tossudament alçats(...)
De bell nou,
i deslliurats d’enyors,
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins a l’art de viure".

Si hi penseu d’igual manera podeu afegir-vos al manifest de l’Esquerra independentista.