Reproduïm un escrit del JaumeRényer sobre la CRida Nacional a ERC.
Ahir es va presentar públicament la Crida Nacional a ERC (http://www.cridanacional.cat) encapçalada per Hèctor López Bofill i Diego Arcos.
Aquesta iniciativa busca promoure l'afiliació de nous militants a l'Esquerra. De fet el mateix president del partit en el seu discurs de clausura de la Conferència Nacional, celebrada el propppassat 20 d'octubre, va demanar un esforç per arribar en pocs anys a la xifra de trenta mil afiliats. Malgrat això, la realitat és que la direcció actual del partit ha reaccionat amb fredor a l'anunci fet per López Bofill que ja fa mesos que espera el vist i plau a la seva sol·licitud d'afiliació. Aquesta situació planteja dues qüestions: una de caire jurídic, (tothom té dret a afiliar-se al partit que vulgui i només cal que compleixi els tràmits formals per materialitzar la seva voluntat). No hi ha un criteri de selecció ideològica o d'oportunitat previ a l'admissió. La llibertat d'associació és un dret constitucional ( a l'Estat espanyol i arreu on hi hagi un règim democràtic). Els directius d'un partit no en són els seus guardians. Una altra cosa és que un militant contravingui manifestament l'actuació del partit, o els deures que lliurement assumeix, llavors se'l pot expedientar i separar de la formació.
La segona qüestió que plantejen els promotors de la Crida nacional a ERC és de caire polític. Ells mateixos han declarat que volen repetir el gest de Carod-Rovira quan vint anys enrere va encapçalar la primera crida a entrar a Esquerra. Aquell manifest el van seguir molts independentistes radicals provinents de formacions extraparlamentaries. ERC necessita una renovació estratègica i de direcció que es materialitzarà previsiblement en el proper congrés. El partit necessita acumular noves forces, nous militants, sobretot joves, i oferir una vida de partit oberta, atractiva i dialogant, com correspon a un partit plural i de tradició democràtica com Esquerra. No cal que els nous militants siguin fans incondicionals dels actuals dirigents ni veure en el seu pas complots o segones intencions. I si hi són, mentre siguin legítimes, cal respectar-les. La continuïtat en els càrrecs de direcció ha d'anar lligada a la capacitat de convicció per obtenir el suport dels militants no a la prepotència pròpia dels partits de "capitans", que es basa en la professionalització mal entesa, i la cultura de l'obdediència al poder establert com ens recordava fa pocs dies Heribert Barrera. Si deixem que arribin a predominar aquests valors al si d'Esquerra serà impossible transmetre un missatge d'alliberament a la societat. Allò que es proposa a la comunitat s'ha de complir previament a l'interior del partit. En altre cas no hi ha credibilitat i els partits esdevenen carcasses buides d'espèrit al servei de la perpetuació de l'ordre establert. Per evitar-ho cal engegar una campanya sostinguda de captació de nous militants, comarca per comarca, promoguda des de la direcció del partit. Personalment he retrobat en els darrers mesos bastants ex-militants que es tornarien a engrescar si se'ls demanés tornar a militar si realment hi ha voluntat d'engegar un procés d'autodeterminació amb l'horitzó del 2014.
Ahir es va presentar públicament la Crida Nacional a ERC (http://www.cridanacional.cat) encapçalada per Hèctor López Bofill i Diego Arcos.
Aquesta iniciativa busca promoure l'afiliació de nous militants a l'Esquerra. De fet el mateix president del partit en el seu discurs de clausura de la Conferència Nacional, celebrada el propppassat 20 d'octubre, va demanar un esforç per arribar en pocs anys a la xifra de trenta mil afiliats. Malgrat això, la realitat és que la direcció actual del partit ha reaccionat amb fredor a l'anunci fet per López Bofill que ja fa mesos que espera el vist i plau a la seva sol·licitud d'afiliació. Aquesta situació planteja dues qüestions: una de caire jurídic, (tothom té dret a afiliar-se al partit que vulgui i només cal que compleixi els tràmits formals per materialitzar la seva voluntat). No hi ha un criteri de selecció ideològica o d'oportunitat previ a l'admissió. La llibertat d'associació és un dret constitucional ( a l'Estat espanyol i arreu on hi hagi un règim democràtic). Els directius d'un partit no en són els seus guardians. Una altra cosa és que un militant contravingui manifestament l'actuació del partit, o els deures que lliurement assumeix, llavors se'l pot expedientar i separar de la formació.
La segona qüestió que plantejen els promotors de la Crida nacional a ERC és de caire polític. Ells mateixos han declarat que volen repetir el gest de Carod-Rovira quan vint anys enrere va encapçalar la primera crida a entrar a Esquerra. Aquell manifest el van seguir molts independentistes radicals provinents de formacions extraparlamentaries. ERC necessita una renovació estratègica i de direcció que es materialitzarà previsiblement en el proper congrés. El partit necessita acumular noves forces, nous militants, sobretot joves, i oferir una vida de partit oberta, atractiva i dialogant, com correspon a un partit plural i de tradició democràtica com Esquerra. No cal que els nous militants siguin fans incondicionals dels actuals dirigents ni veure en el seu pas complots o segones intencions. I si hi són, mentre siguin legítimes, cal respectar-les. La continuïtat en els càrrecs de direcció ha d'anar lligada a la capacitat de convicció per obtenir el suport dels militants no a la prepotència pròpia dels partits de "capitans", que es basa en la professionalització mal entesa, i la cultura de l'obdediència al poder establert com ens recordava fa pocs dies Heribert Barrera. Si deixem que arribin a predominar aquests valors al si d'Esquerra serà impossible transmetre un missatge d'alliberament a la societat. Allò que es proposa a la comunitat s'ha de complir previament a l'interior del partit. En altre cas no hi ha credibilitat i els partits esdevenen carcasses buides d'espèrit al servei de la perpetuació de l'ordre establert. Per evitar-ho cal engegar una campanya sostinguda de captació de nous militants, comarca per comarca, promoguda des de la direcció del partit. Personalment he retrobat en els darrers mesos bastants ex-militants que es tornarien a engrescar si se'ls demanés tornar a militar si realment hi ha voluntat d'engegar un procés d'autodeterminació amb l'horitzó del 2014.
