Per què l'Esquerra Independentista?

Tot i que els resultats electorals a les Terres de l’Ebre han anat força bé i que la direcció territorial del partit n’ha fet una valoració positiva (veure Esquerra ha assolit, aquest dissabte, 14 alcaldies a les Terres de l'Ebre ), aquesta situació no ha d’emmascarar la realitat del moment que viu ERC.

Com afirmava Jaume Renyer, a L’esquerra de la llibertat, “l'any 2006, les reformes estatutàries als Països Catalans tanquen també a ERC un cicle i plantegen una sèrie d'interrogants tant de tipus estratègic (com combinar l'acció de govern i bastir un projecte de construcció nacional contraposat a l'ordre estatal) com ideològic (revitalitzar el republicanisme en tant que opció diferenciada del liberalisme i el socialisme), que segons com es resolguin podran suposar l'inici d'una nova etapa".

A ERC som moltes les persones que pensem que aquesta nova etapa ja ha arribat. Hem fet un llarg camí, un camí en el que, evidentment, hem tingut molts encerts, un encerts que han estat fruit del treball col·lectiu que la militància d’ERC arreu del país ha tirat endavant en moments que han estat amargs, en alguns casos; agredolços, en d’altres, i dolços, segons quan, però tots ells amb el denominador comú de l’esforç col·lectiu al darrera.

Però fóra inadequat, en un partit d’esquerres i independentista, defugir l’autocrítica i valorar, juntament amb aquest cofoisme territorial que és just que tinguéssim, la situació d’ERC a la resta de país i al propi territori: és evident que les coses no han anat com estava previst arreu del país, ni tampoc en ciutats importants del territori ebrenc (Amposta, La Ràpita, Tortosa...) on no hem assolit les expectatives.

És cert que els molt bons resultats aconseguits a poblacions com Deltebre, Rasquera, Miravet, L’Aldea, Freginals, Benifallet, Alcanar, etc. han ajudat a equilibrar l’estadística i a presentar un global acceptable, però aquest global no ens pot fer defugir la realitat: tenim ciutats importants al nostre territori, ciutats on la presència i el creixement d’ERC són cabdals per a la consecució de l’objectiu final a nivell territorial, on les errades estratègiques ens han conduït a una situació no desitjada. Cal fer, doncs, una profunda reflexió i refer el camí mentalment i formalment per agafar novament la marxa adequada, sense excloure a ningú per què totes i tots hem estat i som necessaris i necessàries.

La gent d’ERC ens creixem en els moments difícils. Tots recordarem, a poc que pouessim a la nostra memòria recent, moments de duresa personal que ens han fet creure, més encara si cal, en el projecte final que tenim pe què tenim clar que només depèn de nosaltres la consecució del país i del territori que volem construir pels nostres fills.

És per això que aprofitant aquest moment d’inflexió creiem que és hora de fer un canvi de rumb que ens endinsi en aquesta nova etapa que, sense renunciar als avantatges que ens dóna estar a govern, vagi fent d’ERC el partit referent de l’independentisme al nostre país. Un nou cicle que haurem de fer, si volem assolir el triomf, comptant amb tothom, comptant amb totes les companyes i els companys que tenen molt clar quin és l’horitzó de país que volem, que tenen molt clar que per assolir aquest país tots som necessaris i que cal deixar de banda els sectarismes excloents que ens han anat col·locant, als uns i als altres en un lloc o en un altre, com si haguéssim militants de primera i militants de segona i fent-nos perdre de vista que teníem i coincidíem tots en un desig comú: aconseguir un país independent.

És hora, doncs, de tornar a recuperar l’embranzida, de recuperar a totes i a tots en aquest projecte engrescador que sempre hem tirat endavant amb moltes dificultats, és cert, però, sobretot, també, amb tota la il·lusió del món per què teníem clara l’estació final i per què en el moments de defallença sempre teníem la presencia amiga d’una companya, o d’un company, a tocar nostre amb el que fèiem el camí plegats i la complicitat final de la ciutadania creient constantment en el nostre projecte i fent-nos dipositaris de la seua confiança.

Per tot això, diverses persones d’ERC de les Terres de l’Ebre fem una crida al conjunt dels òrgans del partit per tal d'impulsar amb urgència un canvi de rumb en l'actuació d'Esquerra, que ens porti a recuperar una estratègia clara cap a la llibertat nacional, a desenvolupar, des del govern de la Generalitat, un programa polític coherent d'acord amb les necessitats reals dels Països Catalans i dels seus diversos territoris, i cap a continuar aconseguint la complicitat de la ciutadania en el nostre projecte.

Com diu Lluís Llach,

"Som aquí,
tossudament alçats(...)
De bell nou,
i deslliurats d’enyors,
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins a l’art de viure".

Si hi penseu d’igual manera podeu afegir-vos al manifest de l’Esquerra independentista.