Reproduïm el següent article del company Uriel Bertran, un bon antídot per a combatre la por infrundada.Llegeixo amb sorpresa tornant d'un acte polític a Mallorca, diumenge a l'AVUI, que la direcció d'Esquerra qualifica les propostes d'Esquerra Independentista per millorar l'Acord d'Entesa i per condicionar la formació del proper govern a una llei de referèndums i al concert econòmic de barroeres, d'il·lusionisme i pròpies de menors d'edat. Déu-n'hi-do. La direcció d'ERC torna a caure en l'error d'utilitzar adjectius desqualificadors en lloc de l'argument i la raó per justificar l'injustificable; la manca d'ambició del govern i l'il·lusionisme de debò dels que ens convoquen a la Biennal de Venècia o, sense definir cap procés i mentre Montilla celebrava el Día de la Hispanidad a Madrid amb el permís d'ERC, al referèndum d'independència l'11 de setembre de 2014. Dies abans, Ibarretxe convocava un referèndum de veres, amb un pla definit i amb tota la solemnitat, a través del Parlament i com a president del govern basc. Qui són els il·lusionistes que fan propostes barroeres pròpies de menors d'edat? Ens ho aclareix Sànchez Piñol: "El paisatge que els homes veuen, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaguen, ulls endins".
Dissabte se celebra la conferència nacional d'ERC i tota la militància tindrà l'oportunitat de votar les propostes d'Esquerra Independentista per iniciar, amb seriositat, el full de ruta cap a la independència. El primer pas ha de ser la millora de l'Acord de Govern. Un acord programàtic que va néixer esquifit -sense exigir el traspàs de l'aeroport, dels trens regionals, de les competències en immigració, acabar amb l'espoli fiscal o una nova llei de política lingüística- perquè es va negociar sense força i sense que es preguntés a la militància. Els dirigents que van tancar aquest acord titllen ara de poc seriós exigir-ne la millora i promouen el discurs de la por difonent que, si votem per la millora, haurem de marxar del poder i l'entregarem a la sociovergència. No és cert i demostra els complexos que arrosseguem. Els suposats "seriosos" del PSC canvien a mitja legislatura alcaldes i pactes sempre que ho necessiten. Ara ho necessita Esquerra i Catalunya i, si ho votem a la conferència, el PSC no tindrà altre remei que assumir les millores que plantegem perquè ja les va acceptar en l'Acord del Tinell i en l'Estatut aprovat pel Parlament. I el govern resistirà perquè José Montilla no desitja una sociovergència que l'obligaria a cedir la presidència de la Generalitat. Per contra, si ara renunciem, perdrem credibilitat davant dels nostres electors i seguirem perdent suport social. Recuperada la credibilitat programàtica, caldrà impulsar el procés per fer possible el referèndum.
És evident que encara no existeix una majoria independentista, però és viable construir-la perquè partim d'un 33% de catalans que hi votarien que sí i un 58% que estan a favor que es convoqui el referèndum. La història ens ensenya que només iniciant el procés sobiranista acabarem de conformar la majoria i per això cal condicionar el govern de l'any 2010 a la llei de referèndums, que detalli el mètode per exercir el dret de decidir, i al concert econòmic, que permeti que els impostos dels catalans es quedin a Catalunya. Dues propostes: sobirania democràtica i sobirania econòmica que gaudeixen d'un ampli consens social i que ens permetran convocar el referèndum el 2014. Dissabte, a la Conferència Nacional d'ERC, hem de decidir si continuem amb l'il·lusionisme que amara la classe política des de la Transició o aconseguim que torni, de nou, la il·lusió.
Dissabte se celebra la conferència nacional d'ERC i tota la militància tindrà l'oportunitat de votar les propostes d'Esquerra Independentista per iniciar, amb seriositat, el full de ruta cap a la independència. El primer pas ha de ser la millora de l'Acord de Govern. Un acord programàtic que va néixer esquifit -sense exigir el traspàs de l'aeroport, dels trens regionals, de les competències en immigració, acabar amb l'espoli fiscal o una nova llei de política lingüística- perquè es va negociar sense força i sense que es preguntés a la militància. Els dirigents que van tancar aquest acord titllen ara de poc seriós exigir-ne la millora i promouen el discurs de la por difonent que, si votem per la millora, haurem de marxar del poder i l'entregarem a la sociovergència. No és cert i demostra els complexos que arrosseguem. Els suposats "seriosos" del PSC canvien a mitja legislatura alcaldes i pactes sempre que ho necessiten. Ara ho necessita Esquerra i Catalunya i, si ho votem a la conferència, el PSC no tindrà altre remei que assumir les millores que plantegem perquè ja les va acceptar en l'Acord del Tinell i en l'Estatut aprovat pel Parlament. I el govern resistirà perquè José Montilla no desitja una sociovergència que l'obligaria a cedir la presidència de la Generalitat. Per contra, si ara renunciem, perdrem credibilitat davant dels nostres electors i seguirem perdent suport social. Recuperada la credibilitat programàtica, caldrà impulsar el procés per fer possible el referèndum.
És evident que encara no existeix una majoria independentista, però és viable construir-la perquè partim d'un 33% de catalans que hi votarien que sí i un 58% que estan a favor que es convoqui el referèndum. La història ens ensenya que només iniciant el procés sobiranista acabarem de conformar la majoria i per això cal condicionar el govern de l'any 2010 a la llei de referèndums, que detalli el mètode per exercir el dret de decidir, i al concert econòmic, que permeti que els impostos dels catalans es quedin a Catalunya. Dues propostes: sobirania democràtica i sobirania econòmica que gaudeixen d'un ampli consens social i que ens permetran convocar el referèndum el 2014. Dissabte, a la Conferència Nacional d'ERC, hem de decidir si continuem amb l'il·lusionisme que amara la classe política des de la Transició o aconseguim que torni, de nou, la il·lusió.
Uriel Bertran, diputat al Parlament per ERC
