Esquerra independentista presenta una bateria d' esmenes a la ponència de la Conferència Nacional d' Esquerra Republicana que es realitzarà el proper 20 d'octubre a Barcelona. Les esmenes, a disposició del conjunt de la militància perquè siguin presentades, debatudes i aprovades en les assemblees locals, aposten per recuperar el programa polític d’ambició social i nacional per formar part d’un govern millorant l'Acord d'Entesa, marcar un Full de Ruta seriós i pautat cap a l'exercici del dret de decidir, l'articulació d'una ERC majoritària netament republicana i radicalment democràtica i la visualització de l'objectiu final amb la definició de la República Catalana que proposem -federal, social, laica i democràtica-.
Com apunta l'esmena a les conclusions "L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional 2007 és el de definir l’estratègia d’Esquerra per tal de superar l’actual desconcert davant el fracàs del procés de reforma estatutària i la crisi de les infraestructures i l’estat del benestar.
El primer tripartit, nascut de l’Acord del Tinell, es plantejava una transformació en profunditat després de 24 anys de govern conservador, amb el nou Estatut d’Autonomia com a pedra angular. El Projecte de nou Estatut, d’obtenir un nou encaix de Catalunya dins una Espanya amb vocació federal i de disposar dels recursos suficients per resoldre els reptes del país va resultar un rotund fracàs, i va fer caure el primer Govern d’esquerres a Catalunya des de la Generalitat republicana. El nou model de finançament, que havia de determinar un sistema equiparable al del concert econòmic quedà en un pacte transitori sobre infraestructures, que ja veurem si es compleix, i les noves competències es van veure retallades en el seu contingut, dotació pressupostària i blindatge.
El resultat del procés estatutari és un país cansat i desconcertat i la evidència que Espanya és un mal negoci. Però un país que no sap on va no anirà mai a enlloc; un país que només remou les pròpies ferides, i no sap engegar un projecte seriós i il·lusionador per avançar col·lectivament, només li queda el destí de la pròpia desaparició. Un país que solament es reserva la voluntat de gestionar petiteses, sense recursos i en base a la dependència política d’un altre país, camina inexorablement cap a l’abisme.
Davant aquesta situació, definim un horitzó d’ambició nacional i canvi social, seriós i pautat, capaç de generar la il·lusió imprescindible i les complicitats necessàries per fer-lo realitat. Actualitzem les nostres maneres d’arribar a la gent i de fer política. Apliquem una acció política transformadora cap a l’Estat català del benestar, sabent aprofitar les noves oportunitats que tenim a l’abast. Articulem un partit estructurat i en xarxa i dotant-lo d’instruments d’actuació que esdevinguin nodes de comunicació i ponts de contacte social. Apostem per la radicalitat democràtica, la transparència i la coherència en tot allò que es diu i es fa. Transformem el resistencialisme nacional i cultural en projecte polític obert, inclusiu i de transformació social i actuem amb fermesa en la defensa dels nostres plantejaments ideològics i la honestedat en el compliment de les nostres responsabilitats als governs.
Si no som capaços de donar-li la volta a la situació, simplement res podrà ser possible. El procés dibuixat per encarar els propers anys i esdevenir majoritaris es fonamenta en tres propostes clau:
a) Millorar l'Acord d'Entesa el 2008 per a tornar a posar a l’agenda política aquelles reivindicacions que tradicionalment ERC ha defensat (concert econòmic, supressió dels peatges...) per impulsar un govern amb ambició social i nacional que recuperi la credibilitat necessària per poder sumar complicitats.
b) L’aprovació d’una Llei de Referèndums per part del Parlament de Catalunya i el concert econòmic, com a pas previ a l’exercici del dret de decidir la independència, i com a condició per formar govern el 2010.
c) Construir una Esquerra majoritària, amb un nou model de partit netament republicà i radicalment demòcrata, capaç de recuperar la credibilitat i el rigor necessari per bastir una majoria social cap a l'exercici del dret a decidir.
Accions, totes elles, per ser dutes a terme en un futur immediat i que, alhora, garanteixen que no s’aturi el procés cap a la plena llibertat nacional, situant la independència en la centralitat del debat polític català i en l’imaginari col·lectiu. Per arribar a la independència cal fer passos precisos en aquesta direcció, i no deixar aquesta eventualitat en mans de l’atzar ni en proclames buides de contingut. La independència de Catalunya, la constitució d’un Estat català socialment just i nacionalment pròsper, amb el que puguem superar l’actual situació d’estancament i desencís i amb el qual puguem construir el millor futur possible per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessita d’una Esquerra forta, autèntic pal de paller de l’independentisme democràtic, i d’un Full de Ruta clar, rigorós i pautat per fer realitat l’anhel d’una pàtria lliure, justa, culta, moderna i plena."
Podeu consultar el conjunt de les esmenes aquí.
Com apunta l'esmena a les conclusions "L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional 2007 és el de definir l’estratègia d’Esquerra per tal de superar l’actual desconcert davant el fracàs del procés de reforma estatutària i la crisi de les infraestructures i l’estat del benestar.
El primer tripartit, nascut de l’Acord del Tinell, es plantejava una transformació en profunditat després de 24 anys de govern conservador, amb el nou Estatut d’Autonomia com a pedra angular. El Projecte de nou Estatut, d’obtenir un nou encaix de Catalunya dins una Espanya amb vocació federal i de disposar dels recursos suficients per resoldre els reptes del país va resultar un rotund fracàs, i va fer caure el primer Govern d’esquerres a Catalunya des de la Generalitat republicana. El nou model de finançament, que havia de determinar un sistema equiparable al del concert econòmic quedà en un pacte transitori sobre infraestructures, que ja veurem si es compleix, i les noves competències es van veure retallades en el seu contingut, dotació pressupostària i blindatge.
El resultat del procés estatutari és un país cansat i desconcertat i la evidència que Espanya és un mal negoci. Però un país que no sap on va no anirà mai a enlloc; un país que només remou les pròpies ferides, i no sap engegar un projecte seriós i il·lusionador per avançar col·lectivament, només li queda el destí de la pròpia desaparició. Un país que solament es reserva la voluntat de gestionar petiteses, sense recursos i en base a la dependència política d’un altre país, camina inexorablement cap a l’abisme.
Davant aquesta situació, definim un horitzó d’ambició nacional i canvi social, seriós i pautat, capaç de generar la il·lusió imprescindible i les complicitats necessàries per fer-lo realitat. Actualitzem les nostres maneres d’arribar a la gent i de fer política. Apliquem una acció política transformadora cap a l’Estat català del benestar, sabent aprofitar les noves oportunitats que tenim a l’abast. Articulem un partit estructurat i en xarxa i dotant-lo d’instruments d’actuació que esdevinguin nodes de comunicació i ponts de contacte social. Apostem per la radicalitat democràtica, la transparència i la coherència en tot allò que es diu i es fa. Transformem el resistencialisme nacional i cultural en projecte polític obert, inclusiu i de transformació social i actuem amb fermesa en la defensa dels nostres plantejaments ideològics i la honestedat en el compliment de les nostres responsabilitats als governs.
Si no som capaços de donar-li la volta a la situació, simplement res podrà ser possible. El procés dibuixat per encarar els propers anys i esdevenir majoritaris es fonamenta en tres propostes clau:
a) Millorar l'Acord d'Entesa el 2008 per a tornar a posar a l’agenda política aquelles reivindicacions que tradicionalment ERC ha defensat (concert econòmic, supressió dels peatges...) per impulsar un govern amb ambició social i nacional que recuperi la credibilitat necessària per poder sumar complicitats.
b) L’aprovació d’una Llei de Referèndums per part del Parlament de Catalunya i el concert econòmic, com a pas previ a l’exercici del dret de decidir la independència, i com a condició per formar govern el 2010.
c) Construir una Esquerra majoritària, amb un nou model de partit netament republicà i radicalment demòcrata, capaç de recuperar la credibilitat i el rigor necessari per bastir una majoria social cap a l'exercici del dret a decidir.
Accions, totes elles, per ser dutes a terme en un futur immediat i que, alhora, garanteixen que no s’aturi el procés cap a la plena llibertat nacional, situant la independència en la centralitat del debat polític català i en l’imaginari col·lectiu. Per arribar a la independència cal fer passos precisos en aquesta direcció, i no deixar aquesta eventualitat en mans de l’atzar ni en proclames buides de contingut. La independència de Catalunya, la constitució d’un Estat català socialment just i nacionalment pròsper, amb el que puguem superar l’actual situació d’estancament i desencís i amb el qual puguem construir el millor futur possible per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessita d’una Esquerra forta, autèntic pal de paller de l’independentisme democràtic, i d’un Full de Ruta clar, rigorós i pautat per fer realitat l’anhel d’una pàtria lliure, justa, culta, moderna i plena."
Podeu consultar el conjunt de les esmenes aquí.
