Reproduïm la noticia apareguda a L'Ebre digital sobre la valoració dels ressultats electorals fets per la Federació de l'Ebre. Els fracassos clarament reconeguts ens indiquen que cal fer un canvi de rumb de l'esquerra ebrenca cap als postulats de l'esquerra independentista a determinades poblacions ebrenques. "Tant el president de la Federació ebrenca d'ERC, Gervasi Aspa, com el seu secretari d'organització (i delegat del Govern a les Terres de l'Ebre), Lluís Salvadó, van coincidir a assenyalar que els resultats obtinguts el passat diumenge "satisfan àmpliament les expectatives" que es va marcar la formació.Així, tot i no arribar al 20% del vot (s'han quedat en un 19,45%, amb 18.181 vots en total, 4.000 més que respecte 2003) com tampoc al centenar de regidors (finalment, han estat 97, 32 més que en les anteriors) marcats, el partit "referenda l'increment notable del creixement dels últims vuit anys" i consolida ERC "com a tercera força política municipal a les Terres de l'Ebre i ens apropem als dos grans partits" majoritaris al territori, segons Aspa.
Salvadó va ampliar aquesta anàlisi tot apuntant que aquesta consideració com a "tercera força" arriba ara també a la comarca de la Terra Alta, on el partit tenia una "espina clavada", fins aquests moments, per la seva poca presència institucional. "Ara hem entrat en força", va apuntar.Però, sobretot, va destacar que els republicans han estat la llista més votada en nou municipis, dels quals, cinc amb majoria absoluta (Miravet, Rasquera, Freginals, Benifallet i l'Aldea, així com amb majories de diferent rang a Deltebre, Alcanar, Corbera d'Ebre i la Fatarella). "Amb els pactes postelectorals superarem de llarg les deu alcaldies", va assenyalar Savadó, tot recordant que fa vuit anys no n'ostentaven cap i només "quatre o cinc" en aquest últim mandat.
La valoració també és positiva en el camp dels consells comarcals, on els republicans han obtingut 17 representants (passant de quatre a cinc al Montsià, de quatre sis al Baix Ebre, els mateixos quatre a la Ribera d'Ebre i de cap a dos a la Terra Alta) on "aritmèticament, ERC serà decisiva", a excepció de la Terra Alta ("difícilment es poden generar majories alternatives").Els dirigents republicans reconeixen que bona part del creixement de 13.500 vots experimentat en els darrers vuit anys ha resposta al "paper" del partit en el conflicte del Pla Hidrològic Nacional i van emfasitzar el fet d'haver-los consolidat en contra del que "molts pensaven".
Salvadó també va contextualitzar aquest "creixement" en el mac d'una "estabilització clara" del PSC i la progressiva davallada de CiU arran el PHN, que en aquesta ocasió, però, hauria mantingut el número de vots tot i perdre una vintena de regidors. De fet, va relacionar la caiguda dels convergents amb la progressiva implantació de socialistes i republicans als "pobles petits".
Fracassos a Amposta, Tortosa i Flix
Aquestes interpretacions eufòriques no van aconseguir amagar però la sensació de "desencís" en algunes de les places fortes del territori. Amposta, principalment, però també Tortosa i Flix (Ribera d'Ebre). En el cas de la capital del Montsià, la candidata republicana, Marta Cid, ha fracassat en el seu intent de trencar la majoria absoluta de CiU després de la marxa del veterà i carismàtic Joan Maria Roig de l'alcaldia.
Malgrat tot, Cid va trobar però arguments per girar la truita i fer una lectura positiva tot i els resultats. "Vam començar amb un regidor i ja som la segona força de la ciutat. Hem desplaçat al PSC durant les últimes legislatures", va emfasitzar la candidata, apuntant la diferència de 2.300 a 1.700 vots socialistes registrada i recordant que ERC va estar a punt de guanyar-los un cinquè regidor "només per set vots".
Més enllà i tot, la candidata republicana va atribuir als socialistes i al seu estil d'oposició la raó final de la majoria absoluta de CiU. "El PSC ha pagat fort la seva oposició", va dir, tot assegurant que davant això, s'ha evidenciat que la ciutadania no ha volgut que CiU "perdés la majoria absoluta". "Hi ha hagut una diferència molt clara en l'oposició", va afegir."S'han valorat pactes superiors", va insistir Cid, tot assegurant que "han estat els insistents festejos del PSC" cap als republicans el que ha fet "agrupar el vot de la dreta al voltant de Manel Ferré", el candidat convergent.
La candidata i exconsellera va insistir en el fet de "fer recular" els socialistes, tot i advertir que "no són el nostre adversari". Després d'aquesta anàlisi, va avançar que "la configuració de la llista" presentada, amb ella mateixa al capdavant, "estirarà l'oposició" a CiU, una oposició des de la "responsabilitat" i que va avançar serà "molt rigorosa i expectant".
Tampoc han caigut bé a ERC els resultats obtinguts a Tortosa on, malgrat tot, els republicans podrien acabar entrant al govern amb els convergents liderats per Ferran Bel. En aquest cas, Salvadó va atribuir els mals resultats (han conservat els dos regidors però han baixat en vots) a la "bipolarització salvatge" plantejada per l'elecció d'alcalde entre Bel i el socialista Joan Sabaté, que hauria deixat "arraconades" les forces minoritàries. "Encara hem aconseguit salvar el tipus", va precisar.
Per últim, Salvadó va fer també menció al cas de Flix, on després d'ocupar el govern durant tot el mandat amb un pacte amb el PSC, els republicans han quedat segons en vots per darrera dels socialistes tot i aconseguir el mateix nombre de regidors (cinc). "A Flix hem tingut un mandat excel·lent i no hem estat capaços de comunicar la feina ben feta a la ciutadania", va precisar, tot reconeixent que l'objectiu frustrat era la majoria absoluta.
Malgrat tot, la direcció d'ERC confia que Muñoz puga continuar a l'alcaldia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada