HA MORT LLUÍS MARIA XIRINACS

Lluís Maria Xirinacs i Damians va néixer a Barcelona el 1932. Va ser ordenat capellà amb 22 anys i als 34 va rebutjar els diners que l'Estat donava als sacerdots i va denunciar les relacions Església-Estat amb una vaga de fam. Als anys 60 i 70 en va fer cinc més. La seva actitud va fer que el Règim l'empresonés en dues ocasions (1972 i 1974-1975) i que fos candidat al Premi Nobel de la Pau del 1975. Xirinacs fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977) i va romandre durant un any i nou mesos davant de la presó Model fins que es va aprovar la Llei d'Amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i va aconseguir ser senador per la circumscripció de Barcelona, amb més de mig milió de vots. Va continuar a la política amb el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), i després aquesta organització es va autodissoldre. El 1980, Xirinacs va abandonar la política activa i es va dedicar a estudiar un nou model econòmic i polític en el si del Centre d'Estudis Joan Bardina, juntament amb l'Agustí Chalaux. Posteriorment, va participar en altres organismes d'innovació social, com la Fundació Tercera Via i l'Escola Randa. Cap al 1990 va deixar de ser capellà. La seva obra més coneguda és la trilogia de memòries polítiques «La traició dels líders», publicada entre 1993 i 1997, on critica el paper dels polítics postfranquistes durant la transició. Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, després d'una brillant carrera de licenciatura, on va obtindre matrícula d'honor en totes les assignatures. Des de l'1 de gener del 2000 va demanar a la plaça de Sant Jaume de la ciutat de Barcelona la independència dels Països Catalans.

(Text basat en el perfil publicat a la revista «Nova Ciutat Vella», de febrer del 2000)

Lluís Maria Xirinacs ha mort , però ens ha deixat una última llicó magistral:

L'escrit d'en Xirinacs:

"En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!"

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007