dissabte, 31 de maig de 2008

QUÈ FAREM DEL 8 AL 14 DE JUNY SI ESQUERRA INDEPENDENTISTA GUANYA EL CONGRÉS?



Una pregunta que sempre ens fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i l’Uriel Bertran surten escollits President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.

Dins els nostres objectius de transparència volem exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.

1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític com de lideratges.

2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.

- Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política que incorpori les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.

- Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.

3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.

- Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.

- Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.

- Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder conformar aquests equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.

4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del govern perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.

5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.

6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d'utilització racional del territori i dels recursos naturals amb la oposició des del Govern al transvasament de l'Ebre, al Quart Cinturó, i l'actual projecte de MAT

7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.


dimarts, 27 de novembre de 2007

Crida Nacional a ERC


Reproduïm un escrit del JaumeRényer sobre la CRida Nacional a ERC.

Ahir es va presentar públicament la Crida Nacional a ERC (http://www.cridanacional.cat) encapçalada per Hèctor López Bofill i Diego Arcos.

Aquesta iniciativa busca promoure l'afiliació de nous militants a l'Esquerra. De fet el mateix president del partit en el seu discurs de clausura de la Conferència Nacional, celebrada el propppassat 20 d'octubre, va demanar un esforç per arribar en pocs anys a la xifra de trenta mil afiliats. Malgrat això, la realitat és que la direcció actual del partit ha reaccionat amb fredor a l'anunci fet per López Bofill que ja fa mesos que espera el vist i plau a la seva sol·licitud d'afiliació. Aquesta situació planteja dues qüestions: una de caire jurídic, (tothom té dret a afiliar-se al partit que vulgui i només cal que compleixi els tràmits formals per materialitzar la seva voluntat). No hi ha un criteri de selecció ideològica o d'oportunitat previ a l'admissió. La llibertat d'associació és un dret constitucional ( a l'Estat espanyol i arreu on hi hagi un règim democràtic). Els directius d'un partit no en són els seus guardians. Una altra cosa és que un militant contravingui manifestament l'actuació del partit, o els deures que lliurement assumeix, llavors se'l pot expedientar i separar de la formació.

La segona qüestió que plantejen els promotors de la Crida nacional a ERC és de caire polític. Ells mateixos han declarat que volen repetir el gest de Carod-Rovira quan vint anys enrere va encapçalar la primera crida a entrar a Esquerra. Aquell manifest el van seguir molts independentistes radicals provinents de formacions extraparlamentaries. ERC necessita una renovació estratègica i de direcció que es materialitzarà previsiblement en el proper congrés. El partit necessita acumular noves forces, nous militants, sobretot joves, i oferir una vida de partit oberta, atractiva i dialogant, com correspon a un partit plural i de tradició democràtica com Esquerra. No cal que els nous militants siguin fans incondicionals dels actuals dirigents ni veure en el seu pas complots o segones intencions. I si hi són, mentre siguin legítimes, cal respectar-les. La continuïtat en els càrrecs de direcció ha d'anar lligada a la capacitat de convicció per obtenir el suport dels militants no a la prepotència pròpia dels partits de "capitans", que es basa en la professionalització mal entesa, i la cultura de l'obdediència al poder establert com ens recordava fa pocs dies Heribert Barrera. Si deixem que arribin a predominar aquests valors al si d'Esquerra serà impossible transmetre un missatge d'alliberament a la societat. Allò que es proposa a la comunitat s'ha de complir previament a l'interior del partit. En altre cas no hi ha credibilitat i els partits esdevenen carcasses buides d'espèrit al servei de la perpetuació de l'ordre establert. Per evitar-ho cal engegar una campanya sostinguda de captació de nous militants, comarca per comarca, promoguda des de la direcció del partit. Personalment he retrobat en els darrers mesos bastants ex-militants que es tornarien a engrescar si se'ls demanés tornar a militar si realment hi ha voluntat d'engegar un procés d'autodeterminació amb l'horitzó del 2014.

dijous, 18 d’octubre de 2007

Que torni la il·lusió

Reproduïm el següent article del company Uriel Bertran, un bon antídot per a combatre la por infrundada.

Llegeixo amb sorpresa tornant d'un acte polític a Mallorca, diumenge a l'AVUI, que la direcció d'Esquerra qualifica les propostes d'Esquerra Independentista per millorar l'Acord d'Entesa i per condicionar la formació del proper govern a una llei de referèndums i al concert econòmic de barroeres, d'il·lusionisme i pròpies de menors d'edat. Déu-n'hi-do. La direcció d'ERC torna a caure en l'error d'utilitzar adjectius desqualificadors en lloc de l'argument i la raó per justificar l'injustificable; la manca d'ambició del govern i l'il·lusionisme de debò dels que ens convoquen a la Biennal de Venècia o, sense definir cap procés i mentre Montilla celebrava el Día de la Hispanidad a Madrid amb el permís d'ERC, al referèndum d'independència l'11 de setembre de 2014. Dies abans, Ibarretxe convocava un referèndum de veres, amb un pla definit i amb tota la solemnitat, a través del Parlament i com a president del govern basc. Qui són els il·lusionistes que fan propostes barroeres pròpies de menors d'edat? Ens ho aclareix Sànchez Piñol: "El paisatge que els homes veuen, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaguen, ulls endins".
Dissabte se celebra la conferència nacional d'ERC i tota la militància tindrà l'oportunitat de votar les propostes d'Esquerra Independentista per iniciar, amb seriositat, el full de ruta cap a la independència. El primer pas ha de ser la millora de l'Acord de Govern. Un acord programàtic que va néixer esquifit -sense exigir el traspàs de l'aeroport, dels trens regionals, de les competències en immigració, acabar amb l'espoli fiscal o una nova llei de política lingüística- perquè es va negociar sense força i sense que es preguntés a la militància. Els dirigents que van tancar aquest acord titllen ara de poc seriós exigir-ne la millora i promouen el discurs de la por difonent que, si votem per la millora, haurem de marxar del poder i l'entregarem a la sociovergència. No és cert i demostra els complexos que arrosseguem. Els suposats "seriosos" del PSC canvien a mitja legislatura alcaldes i pactes sempre que ho necessiten. Ara ho necessita Esquerra i Catalunya i, si ho votem a la conferència, el PSC no tindrà altre remei que assumir les millores que plantegem perquè ja les va acceptar en l'Acord del Tinell i en l'Estatut aprovat pel Parlament. I el govern resistirà perquè José Montilla no desitja una sociovergència que l'obligaria a cedir la presidència de la Generalitat. Per contra, si ara renunciem, perdrem credibilitat davant dels nostres electors i seguirem perdent suport social. Recuperada la credibilitat programàtica, caldrà impulsar el procés per fer possible el referèndum.
És evident que encara no existeix una majoria independentista, però és viable construir-la perquè partim d'un 33% de catalans que hi votarien que sí i un 58% que estan a favor que es convoqui el referèndum. La història ens ensenya que només iniciant el procés sobiranista acabarem de conformar la majoria i per això cal condicionar el govern de l'any 2010 a la llei de referèndums, que detalli el mètode per exercir el dret de decidir, i al concert econòmic, que permeti que els impostos dels catalans es quedin a Catalunya. Dues propostes: sobirania democràtica i sobirania econòmica que gaudeixen d'un ampli consens social i que ens permetran convocar el referèndum el 2014. Dissabte, a la Conferència Nacional d'ERC, hem de decidir si continuem amb l'il·lusionisme que amara la classe política des de la Transició o aconseguim que torni, de nou, la il·lusió.


Uriel Bertran, diputat al Parlament per ERC