QUÈ FAREM DEL 8 AL 14 DE JUNY SI ESQUERRA INDEPENDENTISTA GUANYA EL CONGRÉS?

Una pregunta que sempre ens fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i l’Uriel Bertran surten escollits President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.

Dins els nostres objectius de transparència volem exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.

1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític com de lideratges.

2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.

- Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política que incorpori les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.

- Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.

3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.

- Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.

- Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.

- Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder conformar aquests equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.

4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del govern perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.

5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.

6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d'utilització racional del territori i dels recursos naturals amb la oposició des del Govern al transvasament de l'Ebre, al Quart Cinturó, i l'actual projecte de MAT

7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.

Crida Nacional a ERC

Reproduïm un escrit del JaumeRényer sobre la CRida Nacional a ERC.

Ahir es va presentar públicament la Crida Nacional a ERC (http://www.cridanacional.cat) encapçalada per Hèctor López Bofill i Diego Arcos.

Aquesta iniciativa busca promoure l'afiliació de nous militants a l'Esquerra. De fet el mateix president del partit en el seu discurs de clausura de la Conferència Nacional, celebrada el propppassat 20 d'octubre, va demanar un esforç per arribar en pocs anys a la xifra de trenta mil afiliats. Malgrat això, la realitat és que la direcció actual del partit ha reaccionat amb fredor a l'anunci fet per López Bofill que ja fa mesos que espera el vist i plau a la seva sol·licitud d'afiliació. Aquesta situació planteja dues qüestions: una de caire jurídic, (tothom té dret a afiliar-se al partit que vulgui i només cal que compleixi els tràmits formals per materialitzar la seva voluntat). No hi ha un criteri de selecció ideològica o d'oportunitat previ a l'admissió. La llibertat d'associació és un dret constitucional ( a l'Estat espanyol i arreu on hi hagi un règim democràtic). Els directius d'un partit no en són els seus guardians. Una altra cosa és que un militant contravingui manifestament l'actuació del partit, o els deures que lliurement assumeix, llavors se'l pot expedientar i separar de la formació.

La segona qüestió que plantejen els promotors de la Crida nacional a ERC és de caire polític. Ells mateixos han declarat que volen repetir el gest de Carod-Rovira quan vint anys enrere va encapçalar la primera crida a entrar a Esquerra. Aquell manifest el van seguir molts independentistes radicals provinents de formacions extraparlamentaries. ERC necessita una renovació estratègica i de direcció que es materialitzarà previsiblement en el proper congrés. El partit necessita acumular noves forces, nous militants, sobretot joves, i oferir una vida de partit oberta, atractiva i dialogant, com correspon a un partit plural i de tradició democràtica com Esquerra. No cal que els nous militants siguin fans incondicionals dels actuals dirigents ni veure en el seu pas complots o segones intencions. I si hi són, mentre siguin legítimes, cal respectar-les. La continuïtat en els càrrecs de direcció ha d'anar lligada a la capacitat de convicció per obtenir el suport dels militants no a la prepotència pròpia dels partits de "capitans", que es basa en la professionalització mal entesa, i la cultura de l'obdediència al poder establert com ens recordava fa pocs dies Heribert Barrera. Si deixem que arribin a predominar aquests valors al si d'Esquerra serà impossible transmetre un missatge d'alliberament a la societat. Allò que es proposa a la comunitat s'ha de complir previament a l'interior del partit. En altre cas no hi ha credibilitat i els partits esdevenen carcasses buides d'espèrit al servei de la perpetuació de l'ordre establert. Per evitar-ho cal engegar una campanya sostinguda de captació de nous militants, comarca per comarca, promoguda des de la direcció del partit. Personalment he retrobat en els darrers mesos bastants ex-militants que es tornarien a engrescar si se'ls demanés tornar a militar si realment hi ha voluntat d'engegar un procés d'autodeterminació amb l'horitzó del 2014.

Que torni la il·lusió

Reproduïm el següent article del company Uriel Bertran, un bon antídot per a combatre la por infrundada.

Llegeixo amb sorpresa tornant d'un acte polític a Mallorca, diumenge a l'AVUI, que la direcció d'Esquerra qualifica les propostes d'Esquerra Independentista per millorar l'Acord d'Entesa i per condicionar la formació del proper govern a una llei de referèndums i al concert econòmic de barroeres, d'il·lusionisme i pròpies de menors d'edat. Déu-n'hi-do. La direcció d'ERC torna a caure en l'error d'utilitzar adjectius desqualificadors en lloc de l'argument i la raó per justificar l'injustificable; la manca d'ambició del govern i l'il·lusionisme de debò dels que ens convoquen a la Biennal de Venècia o, sense definir cap procés i mentre Montilla celebrava el Día de la Hispanidad a Madrid amb el permís d'ERC, al referèndum d'independència l'11 de setembre de 2014. Dies abans, Ibarretxe convocava un referèndum de veres, amb un pla definit i amb tota la solemnitat, a través del Parlament i com a president del govern basc. Qui són els il·lusionistes que fan propostes barroeres pròpies de menors d'edat? Ens ho aclareix Sànchez Piñol: "El paisatge que els homes veuen, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaguen, ulls endins".
Dissabte se celebra la conferència nacional d'ERC i tota la militància tindrà l'oportunitat de votar les propostes d'Esquerra Independentista per iniciar, amb seriositat, el full de ruta cap a la independència. El primer pas ha de ser la millora de l'Acord de Govern. Un acord programàtic que va néixer esquifit -sense exigir el traspàs de l'aeroport, dels trens regionals, de les competències en immigració, acabar amb l'espoli fiscal o una nova llei de política lingüística- perquè es va negociar sense força i sense que es preguntés a la militància. Els dirigents que van tancar aquest acord titllen ara de poc seriós exigir-ne la millora i promouen el discurs de la por difonent que, si votem per la millora, haurem de marxar del poder i l'entregarem a la sociovergència. No és cert i demostra els complexos que arrosseguem. Els suposats "seriosos" del PSC canvien a mitja legislatura alcaldes i pactes sempre que ho necessiten. Ara ho necessita Esquerra i Catalunya i, si ho votem a la conferència, el PSC no tindrà altre remei que assumir les millores que plantegem perquè ja les va acceptar en l'Acord del Tinell i en l'Estatut aprovat pel Parlament. I el govern resistirà perquè José Montilla no desitja una sociovergència que l'obligaria a cedir la presidència de la Generalitat. Per contra, si ara renunciem, perdrem credibilitat davant dels nostres electors i seguirem perdent suport social. Recuperada la credibilitat programàtica, caldrà impulsar el procés per fer possible el referèndum.
És evident que encara no existeix una majoria independentista, però és viable construir-la perquè partim d'un 33% de catalans que hi votarien que sí i un 58% que estan a favor que es convoqui el referèndum. La història ens ensenya que només iniciant el procés sobiranista acabarem de conformar la majoria i per això cal condicionar el govern de l'any 2010 a la llei de referèndums, que detalli el mètode per exercir el dret de decidir, i al concert econòmic, que permeti que els impostos dels catalans es quedin a Catalunya. Dues propostes: sobirania democràtica i sobirania econòmica que gaudeixen d'un ampli consens social i que ens permetran convocar el referèndum el 2014. Dissabte, a la Conferència Nacional d'ERC, hem de decidir si continuem amb l'il·lusionisme que amara la classe política des de la Transició o aconseguim que torni, de nou, la il·lusió.

Uriel Bertran, diputat al Parlament per ERC