Tret de sortida de la campanya HORITZÓ LLIBERTAT 2008-2014

Aquest dissabte 8 de setembre al Pati Llimona de Barcelona Esquerra independentista ha presentat la campanya Horitzó Llibertat 2008-2014. Uriel Bertran, diputat d'ERC al parlament de Catalunya, Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional de la UPF, Francesc Sánchez, president d'ERC l'Eixample i Núria Arnau, cap de llista d'Esquerra a les darreres municipals a Sant Adrià del Besòs han exposat els eixos i el calendari de la proposta de Full de Ruta d'Esquerra independentista per un canvi de rumb a Esquerra Republicana cap a l'exercici del dret a decidir. Retrobar la il·lusió i engegar un procés d’independència en base a un full de ruta clar i estructurat són l'aposta d'Esquerra independentista per a aconseguir-ho.
Els eixos principals de la proposta són millorar l'Acord d'Entesa del 2008 per impulsar un govern amb ambició social i nacional que recuperi la credibilitat necessària per poder sumar complicitats, aprovar una Llei de Referèndum i un nou finançament adequat a les necessitats reals del país per formar govern el 2010 i construir una ERC majoritària, netament republicana i radicalment democràtica, capaç de recuperar la credibilitat i el rigor necessari per bastir una majoria social cap a l'exercici del dret a decidir lliurement constituir-nos estat membre de la Unió Europea.
Esquerra independentista ha editat 5.000 díptics amb les propostes i el calendari de la campanya que repartirà entre la militància d'Esquerra Republicana durant les trobades informatives que s'allargaran fins al Congrés Nacional d'ERC. Horitzó Llibertat 2008-2014 és l'aportació d'Esquerra independentista al debat de la Conferència Nacional del proper 20 d'octubre i el Congrés Nacional d'Esquerra Republicana que es realitzarà l'estiu del 2008 per un canvi de rumb a ERC.
Calendari de la proposta Horitzó Llibertat 2008-2014
2007
Presentació i debat de la proposta Horitzó Llibertat 2008-2014 a les Seccions Locals i a la Conferència Nacional d’ERC.
2008
Congrés Nacional d’ERC· Debat de la proposta Horitzó Llibertat 2008-2014 amb les contribucions de tota la militància
Millora de l’Acord d’Entesa per impulsar un govern ambiciós i guanyar espais reals de sobirania · Donar compliment als compromisos de la campanya «Esquerra t’escolta» amb la Catalunya social: multiplicar per deu l’atenció domiciliària, la gratuïtat dels llibres de text, la reducció a la meitat de les llistes d’espera i les 25.000 ajudes per a joves del 25% del cost del lloguer del pis.
· Aprovació d’un nou model de finançament que posi fi a l’espoli fiscal de l’Estat espanyol, que obligui a publicar les balances fiscals i que permeti a la Generalitat recaptar i legislar sobre tots els impostos que paguen els catalans.
· Elaboració i desenvolupament d’un Pla Integral urgent de millora dels serveis públics implicant els agents i les institucions responsables (tal com s’ha fet amb l’acord estratègic per a la millora de la competitivitat de l’economia catalana).
· Aprovació d’una nova llei de política lingüística que completi la immersió lingüística a secundària, que comprometi les persones immigrades en l’aprenentatge del català, i que promogui l’ús del català a l’etiquetatge, al cinema, a la justícia, als mitjans de comunicació i en tots els àmbits on està discriminat. Aquesta llei s’ha de redactar amb la participació d’agents públics i privats.
· Aprovació d’un pla per a la supressió dels peatges i per al traspàs dels aeroports catalans i dels trens regionals amb el calendari i la dotació pressupostària corresponent.
· Desenvolupament sostenible amb el posicionament contrari als projectes coneguts com a MAT i Quart Cinturó, i a qualsevol tipus de transvasament del riu Ebre.
2010
Eleccions al Parlament de Catalunya: condicionar la formació del proper govern de la Generalitat a l’aprovació de la llei catalana de referèndums i del concert econòmic.· Amb la concreció d’un calendari de govern per aprovar la llei catalana de referèndums i el Pla pel Concert Econòmic (amb totes les accions i mobilitzacions que calgui promoure, inclòs el referèndum sobre el concert).
2010-2014
Construcció de les bases nacionals, socials, econòmiques i democràtiques per poder guanyar el futur referèndum d’independència, entre les moltes iniciatives que plantejarem volem remarcar:
· Convocatòria d’un Fòrum Nacional pel dret de decidir, que comprometi tot el catalanisme, per abordar l’exercici del dret de decidir.
· Definir i explicar abastament el projecte d’Estat català que volem constituir, especificant les millores i els guanys objectius que cada grup social aconseguirà amb la independència.
· Més enllà dels Països Catalans, cal internacionalitzar el projecte d’Estat català a la UEUE, la ONU i al món.
· Concreció del Marc Català de Relacions Laborals i de Protecció Social de manera que exigeixi el traspàs de les pensions i de les prestacions (per millorar-les segons el major cost de la vida i l’increment de l’IPC català respecte Espanya) i el traspàs de les competències en immigració sobre permís de treball i residència; i impulsi el marc català de negociació col·lectiva per millorar, també, els salaris.
· Reducció dels impostos i impuls a les petites i mitjanes empreses per afavorir la seva competitivitat i internacionalització, i reduir el pes del mercat espanyol en els seus comptes de resultats.
· Contribuir a l’enfortiment dels diferents agents que han de donar suport al procés sobiranista: grup nacional de comunicació (Internet, premsa, ràdio, televisió), sindicalisme nacional, empresaris per a la sobirania, plataformes cíviques sobiranistes, entitats juvenils (sempre d’acord amb les JERC), entitats de voluntariat i cooperació, associacions de consumidors i d’usuaris, entitats d’impuls a la llengua i la cultura, associacions veïnals i de barri...
2011
Eleccions a les Corts valencianes, al Parlament balear i municipals· Ampliar la presència d’ERC als municipis i a les institucions dels Països Catalans i convocar una assemblea de regidors i de càrrecs electes de tota la nació, per abordar la construcció nacional en clau de Països Catalans.
2014
Eleccions al Parlament de Catalunya: compromís d’ERC de convocar en la legislatura 2014-2018 un referèndum d’independència si és escollida una majoria parlamentària disposada a exercir el dret de decidir.

LA INDEPENDÈNCIA

Reproduïm l'article publicat per Miquel de Palol al diari Avui

Han passat uns anys en què parlar d'independència semblava propi de l'antigor tronada del qui no toca de peus a terra, sobretot en els cercles intel·lectuals, de dretes i potser encara més d'esquerres, on l'internacionalisme proletari condemnava qualsevol identitarisme a la condició escorial de la petita burgesia. Per inconcebible, per utòpic, per impossible que semblava un èxit real -en això les coses no han canviat gaire-, l'independentisme (quan aquest cronista era un escolar se'n deia separatisme) semblava feu de llunàtics i d'eixelabrats, i qui fora d'alguns cercles marginals pretenia plantejar seriosament la qüestió era objecte de somriures de commiseració, si no de burla i de menyspreu, i reduït a la insolvència.
PERÒ LES COSES ESTAN EVOLUCIONANT, i s'hi poden apreciar uns quants factors objectius determinants. El primer, de caràcter ambiental. Acabat l'imperi soviètic i enderrocat el Mur de Berlín, Europa ha redistribuït fronteres amb una rapidesa i una falta d'inhibicions més pròpia d'una gran postguerra del segle XX o de la fi d'un macroterrabastall del XIX, amb l'avantatge com a model que s'ha fet sense majors conflictes ni traumes i sense vessar ni una gota de sang. Quan territoris que un any enrere formaven part indissoluble d'un dels dos Estats més forts i severs del món, i que semblava inimaginable que se'n separessin -les repúbliques bàltiques, per exemple-, ho han fet, i amb tan bon resultat tant des del punt de vista material com des de l'emocional, ja no pot dir ningú que secessionar una part d'un Estat sigui un moviment reaccionari, contrari al progrés i a la modernitat, etcètera, tal com fan els ultranacionalistes dels Estats establerts quan senten parlar d'aspiracions independentistes.
HI HA, ENTRE D'ALTRES, UN SEGON FACTOR diferenciador determinant. Cada cop més, el nacionalisme radical abandona les pulsions emocionals -pròpies, aquestes sí, del Romanticisme del XIX- i parteix de termes objectius, és a dir, de xifres. Qui pensa avui en una Catalunya independent no ho fa des d'una sempre discutible sopa mental d'aromes de Montserrat, barretina i faixa, botifarra amb seques, sardanes i castellers, entre altres coses perquè una part important dels joves de tot això no en saben res ni els interessa, sinó que ho fa des de l'evidència objectiva de la distribució dels recursos i els diners.
AQUÍ HI TROBEM UN FACTOR HISTÒRIC que sempre ha estat present, i que és decisiu en el moment actual. Mai un territori pobre s'ha volgut separar d'un conjunt de mitjana de benestar superior, perquè això va en detriment de les seves possibilitats de progrés, per escasses que siguin, encara que només sigui a títol dels individus, que tenen oportunitat de desplaçar-se sense fronteres. Que se sàpiga, a Extremadura o a Múrcia no hi ha hagut mai moviments independentistes, però no perquè els extremenys i els murcians -ciutadans que per cert tenen tots els meus respectes- sentin menys amor que d'altres per la seva patria chica, tal com en diuen a partir de l'Ebre, ni perquè l'extremadurisme i el murcianisme siguin en termes iconogràfics col·lectius menys potent que el basquisme, el galleguisme i el catalanisme, sinó perquè a efectes de distribució de riquesa hi tenen més a perdre que a guanyar. No sé què hauria passat si en algun moment, en la Transició per exemple, ho haguessin pretès -quan Eslovàquia s'ha volgut separar de Txèquia ho ha obtingut en un temps rècord-, però queda clar que, en la resistència de Madrid al secessionisme basc i català, el factor econòmic és determinant: no es deixa escapar el qui aporta calés per sobre de la mitjana del conjunt.
I ATENCIÓ, QUE EL CANVI HA ARRIBAT FINS AQUÍ. Passats uns anys de l'anomenat espoli fiscal, passats uns anys de dèficit en la inversió en infraestructures, passats uns anys de desplanificació de recursos col·lectius, de greuge comparatiu d'ajudes i incentius, les estadístiques informen que l'escolarització ja és més moderna i dóna més bons resultats a Extremadura, a Múrcia, a la Rioja, a Cantàbria i a les Castelles que a Catalunya, que allí ja tenen millors aeroports, autopistes i ferrocarrils, millors universitats i centres de recerca, que el benestar social és més gran, que el nivell de vida ciutadà és millor i que obrir una empresa o qualsevol altra mena de negoci és més rendible a qualsevol altre lloc del territori espanyol que a Catalunya. La gallina dels ous d'or ja està anèmica, ja no és tan clar quina part d'Espanya ha de subvencionar l'altra.
ÉS PER AIXÒ QUE, SI CATALUNYA HA DE SER INDEPENDENT, ha de ser-ho ara, no el 2014 o en qualsevol altra data idealitzadament llunyana. Perquè, si s'espera més, no tindrà sentit exigir-la, perquè aleshores Madrid la concedirà, de la mateixa manera que fa cinquanta anys l'hauria concedit a Las Urdes si Las Urdes l'haguessin demanat. Si es tarda gaire més ja no tindrà sentit, perquè Catalunya ja serà molt més pobra que Extremadura, que Múrcia, que la Rioja, que Cantàbria i que les dues Castelles i la Manxa i Lleó -ja quasi ho és més, i ja ho és molt més que Madrid, que Euskadi, Mallorca i València-, i aleshores valdrà més continuar lligats a Espanya per viure una temporadeta, per refer-se si més no, a costa dels fons de compensació interterritorial.

NACIÓ EN MOVIMENT

Reproduïm l'article que l'Uriel Bertran publica al diari Avui:

És l'hora de mirar endavant, dir prou i reprendre el camí amb confiança. Perquè del país potes enlaire que ha deixat la incompetència, l'espoli fiscal i la dependència n'està emergint una nova força majoritària i desacomplexada que -ja era hora- està conduint el catalanisme cap al sentit comú de totes les nacions que volen progressar: la independència. En poques setmanes han aparegut plataformes sobiranistes, s'han concretat projectes de renovació per a estratègies caduques, hem descobert el Cercle d'Estudis Sobiranistes per aglutinar els millors cervells i donar corpus teòric i jurídic a l'exercici del dret de decidir i ja es parla de desobediències fiscals i d'un possible referèndum el 2014.
Aquests moviments representen un canvi d'actitud després de molts mesos on no s'ha fet res més que posar l'altra galta i complimentar amb parsimònia l'almanac de desgràcies que colpegen el país: condemnats a anunciar trens en via morta, resignats a aeroports de xancleta i bermudes, recomptant els 19.000 milions d'espoli fiscal que al costat es cruspeixen, i l'última, la prohibició a la selecció catalana de jugar a futbol quan vulgui. Tot observat des de la llum tènue de les espelmes o al ritme eixordador d'un generador de l'exèrcit espanyol. Es constata, encara incipient, la revolució tranquil·la del catalanisme, naturalment abocat a adoptar la via independentista després del fracàs de l'autonomisme i el federalisme. Però també es constata mancat de la imprescindible mobilització ciutadana que obligui partits i agents socials a l'acció, la concreció i la realització d'aquest nou catalanisme majoritari. Tenim les motivacions i les plataformes, tenim els intel·lectuals i els moviments polítics renovadors. I unes enquestes que confirmen la urgència: més d'un 60% dels catalans d'avui creuen insuficient l'autonomia i mes d'un 50% ja volen un Estat propi. Però encara ens manca l'impuls definitiu per provocar el canvi: reconèixer-nos, sortir milers al carrer, agrupar somnis, mirar-nos als ulls i dir-nos: tot és possible, fem-ho possible.
El 1980 un Camp Nou ple de gom a gom va proclamar Som una nació, i el catalanisme va tornar a ser el motor del país. El 2006 centenars de milers de persones van caminar proclamant Som una nació i tenim el dret de decidir i el catalanisme ha enviat a galeres l'autonomisme i els Estatuts retallats a Madrid. Ara podem tornar a mobilitzar-nos i exigir solucions a la decadència d'un país abandonat a la seva sort i proclamar ben fort Som una nació i volem un Estat propi per viure millor.
Sortir al carrer de forma massiva aconseguirà posar fi als complexos i als jocs de mans dels polítics il·lusionistes que volen que ens empassem la situació actual com a inevitable i obrirà de bat a bat les portes a una nova orientació del catalanisme en forma de full de ruta cap a la constitució de l'Estat. Un projecte que ha d'incloure també les mesures urgents que el país necessita avui -sense dos mil catorzes que valguin- per sortir del col·lapse: fi de l'espoli fiscal, traspàs dels aeroports i els trens de Rodalies, competències en immigració, immersió lingüística a secundària, llei catalana de referèndums o una nova llei de política lingüística. Les plataformes ciutadanes i molts intel·lectuals ja fa temps que tiren del carro. I ara per què no ens convoquen units a provocar la sacsejada definitiva de totes les consciències? Per què no ens convoquen unides a una gran mobilització popular per dir prou! a la decadència i fer retronar un endavant! al benestar i a la independència, que és més necessària i possible que mai? Qui es podrà negar després a un referèndum que és senzillament democràcia i que ja s'ha portat a terme a Montenegro amb l'aval de la UE i que properament es realitzarà a Escòcia? Qui podrà tancar la porta a un futur de dignitat, de llibertat i de benestar? Ningú ho pot aturar; per això ara es l'hora d'avançar. Horitzó, llibertat.