Esquerra independentista elabora una proposta de Llei Catalana de Referèndums

Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional a la UPF, ha redactat una llei de referèndums, que Esquerra Independentista vol que formi part de la negociació post-electoral el 2010.
La iniciativa forma part del Full de Ruta que Esquerra independentista proposarà al conjunt de la militància a la propera Conferència i Congrés Nacional d’ERC i que també passa per re-negociar l'acord amb el PSC perquè inclogui respostes valentes als reptes que el país te plantejats (nou model de finançament adequat a les necessitats reals, aeroport internacional, immersió lingüística a secundària) i un nou model de partit que permeti construir les complicitats i les bases nacionals, socials i econòmiques necessàries per dur-ho a terme.
La clau de volta de la proposta consisteix en advertir que és el mateix procediment sobiranista el que crea la majoria social. Quan plantegem un camí clar i realista vers la independència, creixerà exponencialment el suport ciutadà que ens ha de permetre guanyar un referèndum d’independència. Això ha estat el que s’ha demostrat en tots els casos de pobles que han accedit a la condició d’Estat durant les darreres dècades o que estan en trànsit de fer-ho: a l’inici del procés es calculava que només hi havia entre un 15 i un 20 per cent d’independentistes però, amb un procés seriós, pautat i activat, s’assoleixen majories del 55 i el 60 per cent dels vots emesos en el referèndum decisiu (així va passar a Lituània, Letònia, Estònia, Eslovènia i, darrerament, a Montenegro). Més recentment, tenim el cas d’Escòcia, on el SNP s’ha presentat amb un programa que inclou el compromís de convocar un referèndum d’independència obté la majoria dels escons del Parlament.
Aquesta proposta de llei té un antecedent immediat en la resolució del Parlament de Catalunya 98/III, de 12 de desembre de 1989, en la qual es proclama la «no renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació» i que el Parlament «podrà adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric». La llei catalana de referèndums és, en conseqüència, la «regulació» i l’assumpció del «dret nacional» a decidir el nostre futur en llibertat.

Sense un full de ruta seriós i concret no hi haurà referèndum

Esquerra independentista vol agrair el seu suport i donar la benvinguda al president d'Esquerra i vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, a la proposta de referèndum pel 2014 que Esquerra independentista ja ha fet públic en nombroses presentacions i publicat el passat 30 de juny al diari EL PUNT.
Les proclames sobiranistes sempre són benvingudes però requereixen rigor i seriositat. No és el cas quan es participa d'un govern que li manca ambició política per fer front als problemes de la Catalunya d'avui (apagades elèctriques, espoli fiscal, peatges, dèficits socials...), tampoc és el cas quan es proposa tenir ministres a Madrid o quan s'afirma que el no a l'estatut va ser un error.
Esquerra independentista demana a Carod que concreti les seves paraules en fets tangibles i pautats. Perquè aquest tipus de declaracions sense cap mena de concreció només poden ser una fugida endavant, un salt al buit, que resten credibilitat a l'independentisme democràtic i de govern. Per tant ens reiterem en la necessitat de millorar l'Acord d'Entesa perquè l'independentisme guanyi força i la credibilitat necessària per poder fer realitat aquest objectiu el 2014.
Esquerra independentista reitera que per aconseguir una majoria sobiranista el 2014 es requereix d'un Full de Ruta i d'una estratègia clara que marqui els passos concrets a realitzar i que la direcció d'ERC, a dia d'avui, no te.
A Esquerra independentista estem convençuts que està a les mans de tots i totes les militants d'Esquerra Republicana dotar-nos d'una estratègia clara, concreta, seriosa i sostinguda en el temps que ens erigeixi com el pal de paller de l'independentisme modern i democràtic. Perquè així sigui posarà en consideració del conjunt del partit una proposta concreta en la propera conferència nacional de la tardor.
Per últim volem manifestar el nostre malestar després de la dimissió forçada d'un membre de l'executiva nacional, l'Uriel Bertran, per proposar el mateix. Per aquest motiu demanem a Carod-Rovira una aclariment en aquest sentit.
Esquerra independentistaPaïsos Catalans, 28 d'agost de 2007

HA MORT LLUÍS MARIA XIRINACS

Lluís Maria Xirinacs i Damians va néixer a Barcelona el 1932. Va ser ordenat capellà amb 22 anys i als 34 va rebutjar els diners que l'Estat donava als sacerdots i va denunciar les relacions Església-Estat amb una vaga de fam. Als anys 60 i 70 en va fer cinc més. La seva actitud va fer que el Règim l'empresonés en dues ocasions (1972 i 1974-1975) i que fos candidat al Premi Nobel de la Pau del 1975. Xirinacs fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977) i va romandre durant un any i nou mesos davant de la presó Model fins que es va aprovar la Llei d'Amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i va aconseguir ser senador per la circumscripció de Barcelona, amb més de mig milió de vots. Va continuar a la política amb el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), i després aquesta organització es va autodissoldre. El 1980, Xirinacs va abandonar la política activa i es va dedicar a estudiar un nou model econòmic i polític en el si del Centre d'Estudis Joan Bardina, juntament amb l'Agustí Chalaux. Posteriorment, va participar en altres organismes d'innovació social, com la Fundació Tercera Via i l'Escola Randa. Cap al 1990 va deixar de ser capellà. La seva obra més coneguda és la trilogia de memòries polítiques «La traició dels líders», publicada entre 1993 i 1997, on critica el paper dels polítics postfranquistes durant la transició. Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, després d'una brillant carrera de licenciatura, on va obtindre matrícula d'honor en totes les assignatures. Des de l'1 de gener del 2000 va demanar a la plaça de Sant Jaume de la ciutat de Barcelona la independència dels Països Catalans.

(Text basat en el perfil publicat a la revista «Nova Ciutat Vella», de febrer del 2000)

Lluís Maria Xirinacs ha mort , però ens ha deixat una última llicó magistral:

L'escrit d'en Xirinacs:

"En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!"

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007